141 països demanen en l’ONU a Rússia la retirada d’Ucraïna però la votació exposa una bretxa global

141 països dels 193 representats a l’Assemblea General de les Nacions Unides han aprovat a Nova York aquest dijous, vigília del primer aniversari de la guerra llançada per Vladímir Putin a Ucraïna, una resolució, no vinculant, que apressa Rússia a «retirar de forma immediata, completa i sense condicions les seves forces militars» del territori internacionalment reconegut d’Ucraïna, que inclou les zones il·legalment annexionades per Moscou. El text, preparat per Ucraïna, crida també al «cessament d’hostilitats» i ha sigut rebutjat per Rússia i sis països més. 32 s’hi han abstingut, incloent-hi la Xina, i 13 no han votat.

Fins i tot amb l’àmplia majoria, i la seva simbòlica importància, la votació ha deixat exposada la bretxa davant el conflicte que es va evidenciant segons es prolonga. En la primera votació a l’Assemblea General poc després de la invasió també 141 països la van condemnar, però en una altra votació a l’octubre 143 van censurar l’annexió il·legal de parts d’Ucraïna. I Rússia ha sumat al suport de Bielorússia, Corea del Nord, Síria i Nicaragua els de Mali i Eritrea.

«Guerra mundialitzada», però menys

Josep Borrell, màxim responsable de la diplomàcia europea, assegurava aquest dijous en una roda de premsa a l’ONU que la d’Ucraïna «no és una guerra mundial, sinó mundialitzada». La vigília, en el seu discurs en el debat de la resolució, també havia rebutjat les acusacions de l’ambaixador de Rússia, Vassili Nebénzia, que la guerra d’Ucraïna és «un conflicte d’Occident contra Rússia» i Borrell assegurava que és «nord, sud, est i oest contra Rússia». Però el cert és que aquesta unitat davant Moscou de la qual parla Borrell no és total.

Només 33 països han imposat sancions a Rússia. Segons una anàlisi que va realitzar l’any passat l’Economist Intelligence Survey, dos terços de la població mundial viuen en països que no han condemnat Moscou. I especialment a l’Àfrica, però també a l’Amèrica Llatina i altres parts d’Àsia i al Pròxim Orient es palpa una desconnexió amb la postura dels EUA, la Unió Europea i països com el Japó o Austràlia. Tot i que potències del Sud Global com el Brasil han mantingut el vot a favor de la resolució de l’ONU, també han mantingut l’abstenció pesos pesants com la Xina i l’Índia.

L’Índia, justament, va anunciar la setmana passada que el seu comerç amb Rússia ha crescut el 400% l’últim any. Sergei Lavrov, responsable d’Exteriors del Kremlin, ha visitat en l’últim mes i mig nou països de l’Orient Mitjà i l’Àfrica, incloent-hi Sud-àfrica, que aquest divendres participa en uns exercicis navals militars a l’Índic amb Rússia i la Xina i ha mantingut la seva abstenció.

El missatge de Pequín

En el seu discurs previ a la votació, l’ambaixador Dang Bi, número dos de la delegació diplomàtica de la Xina davant l’ONU, havia permès anticipar el vot d’abstenció i havia reiterat també els missatges freqüents de Pequín. «Enviar armes no portarà la pau», havia dit, i havia anunciat que «afegir llenya al foc només exacerbarà les tensions i prolongar i expandir el conflicte només farà que la gent corrent en pagui un preu encara més pesant». Dang demanava, així mateix, que es deixi d’«abusar de les sancions unilaterals» i apressava a «abandonar la mentalitat de la guerra freda».

Per a Pequín «la prioritat és facilitar un alto el foc i el cessament d’hostilitats» i Dang demanava a la comunitat internacional que s’abandonin «interessos propis» i es facilitin les condicions per a l’«alto el foc» i per a «converses de pau». «El diàleg i la negociació són l’únic camí viable per resoldre la crisi d’Ucraïna», deia també el diplomàtic, que cridava Rússia i Ucraïna a reprendre el diàleg directe tan aviat com sigui possible.

Aquesta és la ruta que des del principi planteja la Xina i és la que s’espera també que plantegi en un discurs aquest divendres el president Xi Jinping. I potser és en aquesta intervenció on es doni a conèixer l’esperat «pla de pau» del líder xinès, tot i que a l’ONU s’ha estat insistint que es tracta d’un «document amb el posicionament sobre l’acord polític per a la crisi d’Ucraïna», i aquest dijous Dang reiterava que s’emetrà «aviat».

Acusacions dels EUA 

Notícies relacionades

Guerra Rússia - Ucraïna avui | Putin: "Reaccionarem, Rússia és invencible"

Multimèdia | 500 dies de guerra: El poder de Putin s’esquerda en plena contraofensiva d’Ucraïna

El discurs de Xi pot tenir una rèplica indesitjada per Pequín de Washington, que segons avançava aquest dijous ‘The Wall Street Journal’ està plantejant-se la possibilitat de fer pública informació d’intel·ligència per apuntalar les seves al·legacions que la Xina s’està plantejant entregar armes a Rússia. Aquesta acusació, que la Xina nega, la va llançar el cap de setmana el secretari d’Estat, Antony Blinken, que aquest divendres, en l’aniversari exacte de l’inici de la guerra d’Ucraïna, participa en una reunió ministerial al Consell de Seguretat de l’ONU a Nova York. L’any passat, abans que Rússia iniciés la guerra, Blinken va compartir al Consell informació d’intel·ligència sobre els plans russos per envair Ucraïna.