Roald Dahl reescrit | Las bruixes calbes també es pentinen

El problema és que els seus fills, entusiasmats, li van demanar seguir amb un altre llibre de Mark Twain: ‘Huckleberry Finn’. Allà, donada la raça del personatge més important, la paraula amb ene sortia cada dues frases. En va comptar 200 en unes poques pàgines. Va decidir tancar el llibre i plantejar el debat als seus nens: va aprofitar per xerrar amb ells d’esclavisme i privilegi, a més de demanar-los què podria fer. No van trobar una solució màgica, però l’escena que descriu és tan bonica com divertida i es pot resumir en una frase: «Els nens no són idiotes».

De fet, poc després que ell escrigués això, una editorial nord-americana va decidir llimar unilateralment aquesta paraula i altres conflictes del text de Twain. I l’operació recorda la notícia de la qual es parla aquesta setmana: el segell Puffin ha reescrit un munt de coses en l’última reedició de Roald Dahl, per adaptar l’obra a les sensibilitats actuals. No s’han limitat a suavitzar algunes paraules, sinó que també han esborrat autors anomenats (Joseph Conrad és ara Jane Austen). Les protagonistes tenen noves professions, no hi ha grasses ni calbes i tampoc serventes (sinó netejadores). Em temo, tampoc conflicte ni diversió ni memòria. Només a ‘Las brujas’, 59 retocs. Podrien haver-li canviat fins i tot el títol, perquè res més tradicionalment injust que la persecució de dones (els seus sabers no oficials, els seus comportaments lliures) sota l’etiqueta de bruixes.

El que en l’escena de Chabon em sembla un sa exercici de revisió, en el cas de Dahl em sembla censura, una cosa així com el Ministeri de la Veritat que a la novel·la ‘1984’, de George Orwell, es dedicava a reescriure les obres del passat i de tirar-ne altres d’incòmodes pel «forat de la memòria». Eliminar la paraula ‘esclau’ en un llibre del passat no anul·la ni l’esclavisme que hi havia llavors ni l’esclavisme assalariat (és a dir, cobrar una porqueria per ser explotat) que hi ha ara a determinats sectors de la societat. I silenciar la paraula ‘gilipolles’ no buidarà el món de cretins. Això sí que seria bruixeria de la bona.

Sobre la creixent esterilització de la literatura infantil (en alguns casos revisió i en d’altres, censura pura i dura) potser pot aportar una idea, més com a pare de dos nens petits (gairebé tots els contes que els agraden van de nens rebels) que d’escriptor. Allà va. Per a mi les lectures, sobretot les primeres, són com els virus del primer any d’escola bressol. No són letals, no li faran res fatal al nen: són allà per generar defenses amb què el nostre organisme s’enfrontarà a les malalties adultes.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Bé, la literatura també pot fer això: ens deixa viure en el terreny de la ficció un simulacre estilitzat de determinades coses perquè després reconeguem i puguem negociar amb decepcions, grolleries, eufòries, pors i traïcions quan ens colpegin en la vida real, que sempre és injusta i dura.

Bé, i també ens diverteix. Per exemple, que plogui o faci sol, tinguin cabells o perruques, a Vic o a Turquia, les bruixes, fins i tot les alopèciques, es pentinen.