La guerra dels ‘globus espies’

L’espionatge forma part de la relació entre països i més si són rivals (Snowden va destapar el 2013 que els EUA espiaven fins i tot els seus aliats més pròxims). Potser per això, Washington i Pequín havien fet fins ara la vista grossa als objectes voladors utilitzats per tots dos, ja que, segons Pequín, només l’any passat globus dels EUA van navegar en 10 ocasions a gran altitud per l’espai aeri xinès. La demolició de l’aeronau civil no tripulada és «un abús de força i una reacció exagerada», va declarar la Xina, sense reconèixer el nyap que volés a baixa altura, però la nova política nord-americana es va prendre el 4 de febrer i en els dies següents els EUA en van abatre tres més, un d’ells a petició del Govern del Canadà per trobar-se en aquest espai aeri. 

A ningú se li escapa que, en plena guerra tecnològica, a Washington li ha vingut molt bé examinar el globus per veure quina informació captava, la capacitat i la tecnologia i per sancionar altres empreses xineses. Quan el 2001 la Xina va fer aterrar a l’illa de Hainan un avió espia dels EUA, els 24 ocupants van ser arrestats i l’aparell, desmuntat peça a peça. El pilot xinès d’un dels caces que el va interceptar va morir. Després de la carta de disculpa de Washington, els nord-americans van ser alliberats i mesos després es va entregar l’avió trossejat.

L’avenç de les capacitats militars de la Xina posa cada dia més nerviós els EUA. Washington percep que davant una hipotètica guerra amb la Xina el temps corre en contra seu i utilitza creixents mitjans per frenar-la i impedir que li arrabassi la primacia mundial. Al seu torn, aquesta hostilitat fa que Pequín es torni més agressiu, incrementi les seves forces nuclears (de 400 ogives actuals a 1.000 el 2030, segons els EUA) i avanci a 2027 l’afany de modernitzar l’Exèrcit Popular d’Alliberament i convertir-lo en una força capaç de guanyar guerres. 

L’EPA ha evolucionat de manera extraordinària en els últims 20 anys, i ha passat de ser un exèrcit terrestre centrat en la guerra popular a una poderosa maquinària militar de forces combinades. Avui la seva Armada és la més nombrosa del món, amb 348 vaixells davant els 293 dels EUA, tot i que amb menor tonatge i només dos portaavions (el tercer, en construcció) davant els 11 nord-americans, cosa que limita la seva capacitat oceànica. 

Els enormes avenços de la Xina a l’espai són la gran preocupació dels EUA. L’objectiu de Xi Jinping és preparar l’EPA per a l’anomenada «guerra intel·ligent», és a dir, la militarització de la quarta revolució industrial. En aquesta es parteix de la intel·ligència artificial, el ‘big data’, sistemes autònoms no tripulats i xarxes 5G per obtenir avantatges tecnològics militars. Això inclou els encara no plenament desenvolupats sistemes no tripulats autònoms habilitats per a IA, robots intel·ligents i la intel·ligència híbrida home-màquina. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La Xina tem que Ucraïna sigui el camp d’entrenament d’un eventual conflicte per Taiwan atiat pels EUA. Això accelera la voluntat de Xi de professionalitzar al màxim l’EPA, impulsant una notable millora en la coordinació de les seves cinc forces: terrestre, marítima, aèria, míssils i de suport estratègic. Precisament aquesta última força combina les missions de guerra espacial, cibernètica, electrònica i psicològica, que conformen la «guerra intel·ligent». El repte per a un exèrcit que no ha combatut des de 1979 és aconseguir una veritable operativitat en les accions combinades de les seves cinc forces. Les maniobres militars cada vegada més complexes, que des del 2005 la Xina realitza de manera conjunta amb Rússia, són un entrenament fonamental.

Des que va arribar al poder el 2012, Xi ha realitzat una gran neteja dins de les files de l’EPA per acabar amb la corrupció i enfortir la combativitat de les tropes davant la possibilitat que la pau calenta amb els EUA es transformi en una catastròfica guerra. La Xina observa amb deteniment els errors de Rússia a Ucraïna per construir la imperiosa lliçó amb què instruir el seu exèrcit per guanyar la guerra dels globus i les que vinguin al darrere.