Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Mike Pence, un altre que s’emportava feina a casa

L'exvicepresident dels EUA assegura que no té ni idea de com han arribat a casa seva documents classificats i argumenta que segurament va ser per error

4
Es llegeix en minuts
Mike Pence, un altre que s’emportava feina a casa

EFE / CJ GUNTHER (Efe)

A la Casa Blanca està de moda emportar-se feina a casa. O això sembla. Primer es va descobrir que Donald Trump guardava a la seva mansió un munt de papers secrets que no podien estar allà. Coses de Trump, pensem tots. Després ens assabentem que també Joe Biden ocultava documents a casa seva. El vell se’ls ha emportat pensant que eren sudokus, vam raonar. Però ara hem sabut que també Mike Pence, que va ser vicepresident amb Trump, tenia els seus paperets guardats, no podia ser menys. Un arriba a la conclusió que tots ells són uns pencaires stakhanovistes i que, a l’abandonar cada tarda el Despatx Oval, després de fitxar i de recollir la taula, volen continuar treballant a casa. Als serveis secrets del país no els agrada gaire aquesta pràctica de treballar a casa, es veu que temen que la senyora llenci a les escombraries documents compromesos, les mestresses de casa no solen tenir miraments amb els trastos del marit.

-Mike, com que tenies el teu despatx fet una cort de porcs, he agafat tot el que hi havia a la taula i ho he llençat, fins i tot unes carpetes ho-rro-ro-ses que posaven ‘classified’ en vermell. Estic farta de posar ordre en aquesta casa, a veure si agafem una hispana perquè faci la neteja.

Pence assegura que no té ni idea de com han arribat a casa seva documents classificats i argumenta que segurament va ser per error. Una altra possibilitat és que els documents classificats nord-americans tinguin potes, per això alguns es troben en residències tan allunyades entre si com les de Trump, Biden i Pence. Més les que ignorem, estaria bé que tot aquell que hagi treballat a la Casa Blanca fes un cop d’ull al despatx de casa seva, no sigui que algun document classificat s’hagi instal·lat allà. És més, tots els nord-americans s’haurien d’assegurar que a la nevera, al rebost o al quarto dels nens no se’ls hagi colat algun document classificat, als quals no acaba d’agradar-los l’arxiu de la Casa Blanca i es busquen pel seu compte una llar més confortable.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A Espanya aquestes coses no passen. A cap polític espanyol se li acudiria mai emportar-se feina a casa, i per tant és impossible que a la llar es coli un document classificat. De fet, el polític espanyol intenta el contrari: no treballar tampoc quan està al seu lloc de treball. La millor manera d’evitar que s’extraviïn documents, classificats o no, és elaborar com menys documents millor. La falta de documents pot provocar situacions com que un tren no càpiga en un túnel, però a la llarga evita situacions comprometedores com les de l’Administració nord-americana. A més, a Espanya no hi ha res que mereixi ser inclòs en un document classificat, com no siguin les aventures de llit en llit de l’anterior rei, i aquestes ja les coneixem.

Notícies relacionades

Mike Pence va ser presentador de televisió abans que vicepresident. Televisió conservadora, per descomptat, que per alguna cosa es vanta de llegir la Bíblia cada matí. Va ser també governador d’Indiana, i des d’aquest càrrec va intentar, per exemple, impedir que a l’estat hi hagués assentaments de refugiats sirians, i va firmar a més un projecte de llei perquè es poguessin guardar armes de foc als vehicles de propietat escolar. No sembla que tancar la porta als necessitats i armar la població siguin idees extretes de la Bíblia, més aviat l’esmentat llibre convida al contrari, així que és possible que, igual com passa amb els documents classificats, ja en la seva etapa de governador se li colés a casa un estrany llibre que es feia passar per la Bíblia, sense que Pence se n'adonés.

La seva nul·la experiència en medicina i els seus inexistents coneixements de biologia van ser clau perquè Donald Trump el nomenés president del Grup de Treball sobre el coronavirus l’any 2020, quan la pandèmia fuetejava el món. Al cap de poques setmanes del seu nomenament, fent honor al que s’esperava d’ell, no es va posar mascareta durant la visita a un hospital i ho va justificar més tard explicant que necessitava «mirar als ulls» als seus interlocutors. Aquesta peculiar manera de posar-se la mascareta que tenen els líders polítics dels Estats Units, tapant els ulls en lloc de la boca, podria explicar el perquè de la fuga de documents classificats cap als domicilis privats: amb la mascareta situada entre el nas i el front, un no aconsegueix distingir un document oficial del diari esportiu del dia ni del calendari de taula, de manera que ho fica tot a la cartera i després a casa ja ho veurem. Això explica també que els líders nord-americans no es distingeixin precisament per l’encertada visió que tenen del que passa al món, ni tan sols al seu propi país.