La tornada al futur de Xavier Trias

La ‘première’ de Trias va tenir lloc entre dues absències tant oportunes com calculades. Primer, un convenient viatge amb uns amics li va permetre absentar-se de la irada manifestació en contra de la cimera hispano-francesa, a la qual el partit que amaga va acudir en massa. La setmana passada va al·legar que tenia cites de campanya per excusar la seva absència a l’acte de suport a Laura Borràs a les portes del TSJC, el seu primer dia de judici. L’agenda de Trias ha patit dos desmais providencials, i sempre en el mateix context: mentre duri la campanya no veuran l’exalcalde en res que pugui interpretar-se com la «confrontació» que reclamen els dirigents del seu partit. Tampoc veuran Trias visitant Puigdemont, perquè sap que ara mateix no hi ha res més perillós per a ell que l’unilateralisme o qualsevol insinuació de ruptura del que sigui. Cada gest de Trias és un desmarcatge explícit del seu partit, del qual continua reclamant, a cada entrevista, que «no faci tonteries», una expressió que ja va utilitzar per referir-se a la sortida de Junts del Govern, sortida de la qual també es va desmarcar immediatament.

Notícies relacionades

Xavier Trias anuncia que es presentarà a les municipals per recuperar l’alcaldia de Barcelona

Xavier Trias no anirà a la manifestació independentista del 19 i Ernest Maragall està en dubte

Quan Trias diu que no s’han de fer tonteries es refereix a qualsevol decisió que suposi la pèrdua de poder o de centralitat, una cosa en la qual s’ha especialitzat Junts els últims anys. Xavier Trias porta al seu ADN el profund gen convergent d’ordre que tantes victòries electorals va donar a Convergència al seu dia, i per això tampoc no és cap casualitat que el dia de la seva posada de llarg, en què ningú va poder veure el logo de Junts, volgués lluir a primera fila Jordi Pujol i el seu dofí Artur Mas, com un record molt explícit de l’era en la qual el partit governava a plaer i era la peça hegemònica del catalanisme.

Cada moviment de Xavier Trias revela la nova cartografia de la resurrecció convergent. En aquesta nova etapa l’objectiu és eliminar qualsevol referència a l’1-O, a la repressió i a tota la mitologia construïda al seu voltant. Aquella idea que deia que Barcelona s’havia de convertir en la punta de llança de l’independentisme de confrontació ha passat a millor vida i s’ha substituït per un primari i efectiu «vagi-se’n, senyora Colau», que té molta millor acceptació al seu entorn natural de la zona alta i empresaris influents que, com ell, volen solucions i no problemes. La tornada al futur de Trias és una operació molt ben dissenyada que té en realitat un doble objectiu: recuperar el poder a la capital i que Junts torni a la vella centralitat. Però la gran incògnita és si tots els quadros del partit que ja no poden recular en el seu viatge cap a la confrontació resistiran amb la boca callada davant una campanya per Barcelona que és en realitat la seva gran amenaça. De moment, Trias es presenta per al primer partit de la història que no té ni nom ni logo.