Article d’Astrid Barrio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El final de la regència republicana
Amb la confirmació de la inhabilitació de Junqueras, Aragonès ha deixat de ser un líder interí que guarda el lloc al líder veritable per convertir-se en el líder d’ERC a seques
La decisió del Tribunal Suprem de mantenir la inhabilitació absoluta d’Oriol Junqueras fins al 2031 anticipa el final de la bicefàlia en la qual s’havia instal·lat el partit republicà des que Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat. A excepció del PNB tots els partits a Espanya tenen lideratges unipersonals: el líder orgànic és alhora el candidat al màxim càrrec institucional o qui l’ostenta, per la qual cosa el repartiment forçat de papers que s’ha produït a ERC és una situació anòmala susceptible de generar molta inestabilitat interna.
De fet el creixent fenomen de la presidencialització de la política juntament amb els mateixos factors institucionals que reforcen els presidents, així com el control del sistema d’incentius selectius que disposen, i més ara en el cas d’ERC amb un Govern monocolor, fan per si mateix difícil a llarg termini el manteniment d’una direcció bicèfala com la sorgida del congrés republicà, o com a mínim que estigui exempta de conflictes. De fet, les diferències entre Aragonès i Junqueras, com a mínim tàctiques, ja han fet la seva aparició entorn dels pressupostos. La bicefàlia, tanmateix, hauria sigut sostenible des del punt de vista intern sempre que la posició d’Aragonès hagués sigut provisional, una hipòtesi que acaba de ser falsada pel Tribunal Suprem.
Entretots
La confirmació de la inhabilitació impossibilita que Junqueras torni a ser candidat i recuperi la seva posició institucional, cosa que al seu torn el priva de molts recursos per mantenir el seu lideratge, mentre liquida tota provisionalitat en el lideratge d’Aragonès, que ha deixat de ser un líder interí que guarda lleialment el lloc al líder veritable, si és que això és possible, per convertir-se en el líder d’ERC a seques per la seva condició de president de la Generalitat. Ara s’ha de veure si és capaç de convertir la seva autoritat presidencial en ‘auctoritas’. De moment, amb els pressupostos aprovats, ja ha recuperat la confiança del Parlament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Política Catalunya Tribunal Suprem ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras Independència de Catalunya Pere Aragonès
