La precarització de la classe mitjana

La classe mitjana es caracteritza per una qualitat de vida saludable amb una estabilitat financera que li permet pagar les factures, fer vacances cada any, estalviar per a la jubilació i atendre despeses imprevistes. És un grup social que té un paper determinant per a l’estabilitat política i econòmica. 

Fins al 2008, s’anava reduint la pobresa i la classe mitjana havia anat millorant la seva posició financera i augmentant el seu pes en la societat. Tanmateix, la crisi financera global i, més recentment, la pandèmia, l’encariment de la vida i els alts tipus d’interès, estan comportant un augment de la pobresa, i una reducció de la mida i del poder adquisitiu de la classe mitjana, que passa a incrementar la classe baixa. I, simultàniament, un petit percentatge de la població cada dia acumula més riquesa. Segons Eurostat, Espanya és un dels països en els quals més està augmentant la desigualtat. Això es comprova amb l’índex de desigualtat d’ingressos, que mesura la proporció entre el que guanya el 20% de la població amb més ingressos en relació amb el 20% de la població amb menys ingressos. A Espanya, aquest índex de desigualtat ha anat augmentant i s’ha situat en 6,19 vegades. És a dir, la part de la població que ingressa més, ingressa 6,19 vegades més que la part de la població que ingressa menys. És un índex més gran que el de França (4,42), Itàlia (5,86) i Portugal (5,66). També ho indica el World Inequality Lab: a Espanya, el 2008, el 10% més ric tenia el 54,4% de la riquesa total, el 50% més pobre el 7,9% i el 40% restant el 37,7%. El 2021, aquests percentatges han passat al 57,6%, 6,7% i 35,7%. Per tant, els rics s’enriqueixen més i la resta es va empobrint. 

L’augment de la desigualtat té a veure amb la precarietat laboral. I la digitalització, automatització i la globalització han portat a la desaparició de certs llocs de treball i han provocat el tancament de comerços i pimes, que han sigut una de les palanques que en el passat han impulsat el creixement de la classe mitjana.

Notícies relacionades

250.000 treballadors catalans es beneficiaran de la pujada del salari mínim

Illa, malgrat Sánchez

Si volem frenar la desigualtat per revertir la tendència a l’empobriment de les classes mitjanes i baixes podem analitzar com ho fan els països nòrdics, que és on la classe mitjana evoluciona millor i té més pes en la societat. Hi ha mesures, com les següents, que hi poden ajudar molt. Es tracta de millorar la regulació, per evitar la concentració excessiva de la riquesa i augmentar la fiscalitat de les rendes més altes. Enfortir el mercat laboral promovent l’ocupació estable i més ben remunerada. Elevar el salari mínim és una mesura que va en aquesta direcció. Millorar l’accés a serveis bàsics, com vivenda, transport... També és clau augmentar la inversió en educació (beques, beques salari...) per ajudar les persones de les classes més desfavorides a desenvolupar habilitats i competències que els permetin progressar en un mercat laboral canviant.

En definitiva, si volem revertir la tendència de l’augment de la desigualtat i frenar la precarització hem d’aconseguir que tots els agents econòmics i socials arribin a grans acords. Els temes clau són fiscalitat i regulacions que contribueixin a una redistribució més equitativa de la riquesa, enfortiment del mercat laboral, millora de l’accés a l’educació i serveis bàsics... Si no trenquem el cicle d’empobriment, serem cada vegada més lluny d’aquella societat en la qual els fills sempre anaven millorant el nivell de benestar del qual havien disfrutat els seus pares.