Sembla una tonteria | Article de Juan Tallón Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Estar bé i malament
Quan preguntes a algú com està, en el fons només li estàs demanant que et digui que està bé i que oblidi els detalls
Quan et pregunten com estàs, i moltes vegades dius «estic bé», tothom sap que estàs dient: res. Però «Bé» és una paraula especialment curta i útil per treure’s de sobre una pregunta, per les altres coses, inabordables, potser impossibles. Dir realment com estàs et portaria hores, i, en definitiva, al final de la resposta, la conclusió és que estaries bé i malament alhora. I això és molt difícil de fer entendre. La nostra relació amb les contradiccions no és del tot pacífica. Sovint ens sentim culpables, o inútils, o uns impostors per situar-nos en pols oposats alhora. Però estar bé i malament és potser l’única veritat que podem explicar sobre el nostre estat.
Vaig pensar en això al llegir la primera entrevista concedida per Salman Rushdie, després de rebre dotze punyalades fa sis mesos. En un moment de la trobada, David Remnick, director de la revista ‘The New Yorker’, li pregunta com es troba d’ànim. «Bé, ja saps, he estat millor. Però, considerant el que va passar, no estic tan malament» respon Rushdie, que, com a conseqüència directa de l’atac, va perdre la visió d’un ull, certa mobilitat a músculs de la cara, i part de la sensibilitat d’una mà, a més de patir trastorn per estrès posttraumàtic.
Entretots
Existeix una força interior que t’empeny a resumir el teu estat en un «Bé», i a aturar-te allà, per no haver d’entrar en els detalls que, inevitablement, portaran del bé al mal. En un altre moment de l’entrevista, Rushdie explica que, malgrat l’absència de sensibilitat als tous dels dits, pot escriure; simplement, ho fa més a poc a poc, cosa que fa creure que les coses van a millor. Però l’autor es refereix, en realitat, al fet de teclejar. Quan s’asseu a escriure «no passa res». Escriu, però el resultat «és una combinació de buit i porqueria» que «esborro l’endemà».
Quan preguntes a algú com està, en el fons només li estàs demanant que et digui que està bé i que oblidi els detalls, que només serviran per recordar-te que tu, que també estàs bé, en realitat estan al mateix temps fatal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
