Newsletter Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Històries
Els periodistes i els diaris ens dediquem a explicar històries. Quan ens creuem amb una gran història, salivem perquè imaginem la reacció entusiasta dels lectors. Aquesta setmana, hem aconseguit recollir a EL PERIÓDICO dues històries extraordinàries. Una de procedent d’un altre diari de Prensa Ibérica, La Nueva España. Es tracta d’un matrimoni d’Oviedo que, després de 52 anys de casats, va morir amb només 45 minuts de diferència. Els van enterrar en un funeral conjunt que va acabar sent un homenatge a una vida plena. La mort seria menys difícil d’acceptar si poguéssim decidir aquest tipus de detalls: morir estalviant-nos el patiment de veure marxar els que més estimem. Quan la ficció ha reflectit la possibilitat d’una existència eterna, en el resultat final sempre ha guanyat el desig de decidir el moment de la mort més que la voluntat de desterrar aquesta possibilitat per sempre. Deu ser que els éssers finits som capaços d’imaginar l’eternitat, però no de gestionar-la.
Entretots
L’altra, recollida per Elisenda Colell. Es tracta de la història d’Albert Aixalà, un treballador municipal de Barcelona que va ser abandonat en les mateixes circumstàncies que el nadó trobat dimarts en un carrer de Sants. Aixalà ho va revelar a Twitter al conèixer la notícia i va decidir explicar-ho detalladament a EL PERIÓDICO. Les circumstàncies van ser pràcticament les mateixes i el lloc, molt pròxim. Aixalà explica també que posteriorment va ser adoptat i revela de quina manera va conèixer els seus orígens i com ho ha anat deglutint. Impressiona la serenitat amb què ho explica i l’empatia cap a la seva mare biològica, a que allunya de tota actitud justiciera. El repte vital no és imaginar una existència sense problemes, sinó tenir eines i un entorn que ens permeti encaixar-los i superar-los.
La mort, la vida. El seu principi i el seu final marquen l’existència dels humans. I en aquells moments es produeixen les grans històries que ens agrada explicar. Amb respecte, amb distància, però sense perdre la comuna condició humana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
