Apostes per un pressupost

Tots persegueixen que la seva aprovació o el seu rebuig reporti beneficis electorals d’imatge. O, almenys, que no erosioni la composició fotogràfica que en té l’electorat ara mateix. Però totes les opcions acaben en error si del que es tracta és de mostrar una imatge que no s’equipari a la realitat.

Aquest article té hora de caducitat. Tanmateix, el perquè de la qüestió pot perseguir els protagonistes fins a les pròximes eleccions municipals. Tot són arguments per afegir en la crítica política.

Qualsevol pressupost d’un govern, sigui municipal, autonòmic o estatal, no és només una xifra rodona per presentar en una roda de premsa. Significa un cabal de diners que a poc a poc es disseminen per les diferents accions i que condueixen a la construcció d’una carretera, un nou hospital o unes beques universitàries.

En cas d’haver d’assumir el pressupost anterior, els nous projectes s’alentirien o s’aturarien i, llavors, s’entraria en una rutina difícil d’explicar, i més en un any en què la partida d’inversions arribaria a la xifra de 2.794 milions d’euros més 1.185 en fons Next Generation. Una pasta, vaja. La primera vegada en la història que superaria els 40.000 milions d’euros.

Notícies relacionades

Els sindicats i la patronal demanen salomònicament «responsabilitat» al Govern i al PSC per aprovar els pressupostos

Meritxell Batet diu que «Catalunya no pot perdre més el temps» i ha d’aprovar els pressupostos

Si això fos una aposta, jugaria al vermell, que significaria que el PSC s’oblida de la suposada prioritat de la B-40 i opta per aprovar-los. D’una banda, ja ha demostrat que la decisió s’ha pres al carrer de Pallars, seu del PSC, i no a la Moncloa, i d’una altra, pot començar a vendre els diferents projectes que tiraran endavant al territori gràcies a l’aposta. Tot, per descomptat, per una qüestió de responsabilitat, dirien, o diran.

I és així. De què serveix aturar l’èxit del Govern de la història de la Generalitat més feble, si al final ningú recordarà que ERC només té 33 diputats. Política de generositat. I si m’equivoco... els temps, que són molt tontos.