L’humor del ‘Polònia’

No tothom entenia el programa el 2010. Aquelles seqüències humorístiques eren ¿una burla, una presa de pèl, una insolència, un insult? A poc a poc es va anar entenent que allò no hi tenia res a veure. Es tractava d’humor polític/satíric i això no sempre és acceptat, sobretot quan n’ets protagonista.

També hi havia una altra tesi. Aquesta defensava la humanització d’uns personatges públics que sempre sortien seriosos i enfadats per televisió. Hi havia casos cèlebres, sobretot en relació amb la dreta. Mariano Rajoy, Ángel Acebes, Eduardo Zaplana i fins i tot Esperanza Aguirre van mostrar la seva tendresa a través d’un humor innocent, bondadós, tot i que molt beneit. Amb Ayuso, els del Polònia han sigut més durs. A la gala del 20è aniversari li van fer cantar el Zorra que va anar a Eurovisió del grup Nebulossa, amb una lletra que deia "soy del PP la oveja negra / aunque pa oveja ya está Almeida", sota el títol de Facha.

Després de l’èxit del Polònia entre els polítics a Madrid (és una de les seves medalles i ho va demostrar el cameo de Pedro Sánchez per a la gala del vintè aniversari) es va parlar de copiar-lo en alguna televisió d’àmbit nacional. Però no va resultar. L’humor polític punyent funciona només a Catalunya. Només així s’entén com a la gala del 2016, un any abans de la sessió parlamentària de la suposada desconnexió els dies 6 i 7 de setembre, es van reunir Carles Puigdemont al costat d’Inés Arrimadas, Anna Gabriel i fins i tot Carme Forcadell, i tots amb un ampli somriure.

Alguna cosa té aquest lloc del món que assumeix l’humor sense embuts, ni problemes. És emocionant. Com ho va ser la presència a l’escenari d’un Artur Mas de dj i ulleres fosques per punxar el seu Mas Style al costat de l’actor Bruno Oro per convertir-lo en el Polònia Style. ¡Eeeei, sexi presi!

Notícies relacionades

El potatge de Rufián

Caos duaner

He de reconèixer que m’hauria agradat veure’l en directe. No hi vaig ser convidat. I és que ara l’ambient està més relaxat. És el que vaig percebre veient la gala per TV3. En altres edicions, tot i que aquesta resistència humorística ho resistís tot, no hi va haver converses còmplices. Sí fotografies complaents i plenes de somriures, però no grupets xafarders.

De tota manera, el programa Polònia ens explica. Un país que riu de si mateix és un territori molt més sa del que sembla, tot i que després tingui dificultats per aconseguir pactar uns pressupostos necessaris. Però això va en l’ofici. Fins i tot Franco, el dolent més dolent de la nostra història més pròxima, pot deambular entre els seus guions, tot i que al de veritat se l’ha de recordar com un dictador.