Dalmau, gestió en estat pur
La Catalunya populosa, que no populista, encara no ha descobert en la seva màxima potència Albert Dalmau, conseller de la Presidència i president en funcions durant els dies de baixa de Salvador Illa. I no és a prop aquell moment. Quan un té d’entrada al cap com seria una administració pública fàcil i poc burocratitzada, a l’arribar a la posició que facilitaria els canvis o t’explota el cap o contractes un monjo budista perquè t’ajudi a trobar llocs de relaxació mental.
Si per Dalmau fos, la Generalitat eliminaria, d’un dia a l’altre, tots aquests espais de foscor burocràtica on molts processos públics s’alenteixen. Però això no és fàcil. Es necessita trobar el camí de tornada a esquemes més simples però per les vies que l’administració entén. Un embolic.
El conseller va ser el primer convidat del cicle de Trobades Editorials d’actualitat organitzades pel Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO i que seran convocats als restaurants del Port Olímpic de Barcelona, en aquesta ocasió El Cangrejo Loco. No hi havia cap altre lloc millor a Barcelona perquè se sentís més satisfet. Si la política serveix per mostrar la conclusió de projectes, l’actual Port Olímpic ho és, i ell té part de la responsabilitat de l’èxit.
"Hem de parlar amb fets", va repetir en diverses ocasions, com fugint de manera evident de la política construïda a Catalunya durant l’últim decenni amb promeses i molt fum. Poques fumarades hi ha envoltant Dalmau. És tan pràctic i coherent en les projeccions de futur que seguir-lo no és fàcil. Ho comenta gent dels seus equips. Abans a l’Ajuntament, ara a la Generalitat. Tant és així que no li proven bé reunions de feina que durin més de vint minuts. Les que poden arribar a 20 minuts. Amb els pressupostos i Esquerra, o els dona més temps, o poc a fer. Sobretot, quan el hàmster comença el seu recorregut.
Un dels temes més delicats és el de l’habitatge. La burocràcia política aconsegueix en ocasions que no s’acabi fent res. Això no va amb Dalmau. I no és fàcil, perquè fer coses significa poder ser criticat. L’altre, immobilisme. "Prefereixo prendre decisions i, si m’equivoco, rectificar, que quedar-me curt en aquest assumpte". Ho diu de manera clara i afegeix que el mercat està fallant. És possible. Però, ¿el mercat està fallant o les administracions del passat han ajudat que es cometessin errors de pes? En cas de ser així, la solució l’haurien de tenir els dos. En estèreo.
I, en aquest punt, el conseller és molt clar: "El problema és que se’ns trenqui la societat". L’expressió és molt coplera. Com el de "se nos rompió el amor de tanto usarlo / de tanto loco abrazo sin medida". El cert és que una societat trencada per l’habitatge té poca marxa enrere. El Govern ho sap. Ho resumeix amb el fantasma de l’extrema dreta, que ja no és un fantasma. És una realitat palpable que el president encara no sap gestionar del tot. Se li nota en les seves intervencions parlamentàries, sigui en resposta a Vox o a Aliança Catalana. Tot i que la barreja serena d’Illa i de pragmatisme de Dalmau de moment funciona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
