La paraula prohibir no sempre és dolenta. Es prohibeix anar a una velocitat excessiva, es prohibeix anar en contra direcció, un semàfor en vermell et prohibeix creuar pel teu bé, està prohibit defecar a la via pública (si ets humà, és clar), està prohibit robar en una casa i hem donat per bo que fumar en un avió o un taxi està prohibit. Les prohibicions no deixen de ser exigències regulatòries per no fer alguna cosa. No obstant, rebutgem, i amb raó, que ens prohibeixin llegir llibres, o veure una pel·lícula, o dir segons quines coses, perquè això està en contra de la llibertat d’expressió.
Burca sí, burca no, és un debat recurrent. Podem perfeccionar-lo amb el nicab, el xador i el hijab, cada un d’aquests amb menys ocultació del rostre. Com si el hijab fos més modern i llibertí que un burca. El cert és que aquesta és una polèmica antiga que, com és habitual al nostre país, no s’emprèn amb tranquil·litat i intel·ligència, sinó a cops de debats a les xarxes socials, que tant ajuden a agitar i no acabar en res.
La decisió de prohibir el burca, introduïda en el debat polític a través d’una proposta de Vox per ser discutida al Congrés, ha deixat més d’un fora de joc. Fa uns 20 anys aquesta proposta hauria sigut rebutjada de manera directa per tota l’esquerra. Ara la continua rebutjant, però amb dubtes. Van ser molts els que van introduir la idea de la llibertat cultural per entendre els perills de prohibir una cosa així. Passat el temps el debat no s’ajusta a aquesta línia. L’evidència estètica que un burca oculta la dona i la deixa en un espai fantasmagòric s’enfronta als que utilitzen la immigració com un atac a la nostra realitat cultural.
Notícies relacionadesEl cert és que a Barcelona només he vist burques o nicabs en botigues de luxe o hotels del passeig de Gràcia. O sigui, turistes. Una altra cosa són els mocadors o hijab. Aquests sí que poblen els carrers del país i moltes escoles però en aquest debat, que està perdut, no és tocat per la proposta de Vox. Es parla també d’un seguiment per part del PP a les tesis del partit de Santiago Abascal. Però no és cert. Els populars han portat en els seus diferents programes electorals, des de fa molt temps, propostes de prohibició de burca. Així ho explica la ponència aprovada en el seu congrés l’any passat. "Cap tradició ni creença pot justificar pràctiques que invisibilitzen o oprimeixen la dona. L’ús del burca o el nicab suposen una negació simbòlica i pràctica de la seva llibertat i col·lideixen amb principis superiors com la seguretat i el compliment de la llei". Per tant, el PP no fa seguidisme, més aviat al contrari.
Però els dubtes segueixen. És evident que la dona musulmana que no desitgi portar mocadors al cap, almenys a Espanya, té tot el dret de no fer-ho. ¿De veritat que alguna dona voldrà desaparèixer en un burca per raons culturals? Vox fa trampa i l’esquerra, com gairebé sempre, cau en la trampa. Les excuses també són les habituals. I mentrestant, l’extrema dreta continua el seu ascens a les enquestes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
