Article de Sergi Sol Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Del «‘Puigdemont a prisión’» al «Junqueras a la presó»

Els extrems sempre apareixen i s’encoratgen en el desconcert. Sobretot si s’alimenta un discurs messiànic i maniqueu

2
Es llegeix en minuts

No és la primera ocasió en què en una manifestació de signe independentista se senten crits i insults a Oriol Junqueras o a dirigents d’ERC. O que algun descerebrat demana a crits que el posin a la presó mentre en paral·lel proclamen «Puigdemont, el nostre president».

Ja va passar amb Carme Forcadell, l’octubre passat, en un fallit acte de commemoració del cinquè aniversari de l’1 d’octubre de 2017. Però d’aquella efemèride no en va quedar ni rastre. No només van ser esbroncades a Carme Forcadell que públicament defensa la presidenta de l’ANC en nom de la llibertat d’expressió. També insults grollers. D’allò més grollers i inacceptables.

Mentre els portaveus de les diferents organitzacions demanaven calma aquests dies, conscients que va ser deplorable el que va passar amb Forcadell, Puigdemont i el seu entorn directe han escalfat l’ambient fins a la vigília amb greus acusacions i retrets als republicans. En particular, a Marta Rovira. Fet que, lluny d’apaivagar els ànims, dona ales als més extremistes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Els extrems sempre apareixen i s’encoratgen en el desconcert. Sobretot si s’alimenta un discurs messiànic i maniqueu. Només cal recordar com en les manifestacions, a Madrid, convocades per l’Associació de Víctimes del Terrorisme, l’extrema dreta insultava i increpava els dirigents del PSOE. I fins i tot va arribar un moment que també la van emprendre contra dirigents del Partit Popular. Amb acusacions com ara «¡traïdors!» i altres ‘floretes’. O quan en manifestacions anomenades constitucionalistes se sentien coses com «‘Puigdemont a prisión’». Semblava que això no passava a Catalunya, però fa temps que veiem que sí, tot i que amb una altra versió: ‘Junqueras a la presó’. Al final, tampoc som tan diferents.

I és desconcertant que els crits i insults d’una minoria trenquin el sentiment d’una immensa majoria que defensa els seus ideals al carrer –o on sigui– amb més o menys encert. Però de cor. Perquè el que passa és que la seva pacífica però ferma voluntat queda silenciada per aquests que vociferen i que tant mal fan a la causa que diuen defensar. N’haurien de prendre nota i reflexionar els que aplaudeixen i inciten a aquesta crispació per la penosa imatge que projecten de l’independentisme i perquè aconseguiran arraconar i desacreditar el moviment independentista en nom d’una veritat, la seva, cada vegada més estrident i crispada.