L’autoestima de Turull

Turull ve de la màquina de l’antiga CDC i va ser actiu en la seva transmutació en JxCat. Del juliol a l’octubre del 17 (155 de Rajoy) va ser conseller de Presidència de Puigdemont i després de les eleccions del 155 el març del 2018 va ser –després dels fracassos per «absència forçada» de Puigdemont i Jordi Sànchez– el candidat a president de JxCat. Però en la primera votació no va tenir majoria perquè la CUP no el va recolzar i abans de la segona el jutge Llarena el va enviar a la presó. Després dels indults i la dimissió de Puigdemont i Jordi Sànchez de la cúpula de JxCat, el juny passat va ser elegit secretari general de la formació. Amb bastants més vots que Laura Borràs, la nova presidenta i candidata en les eleccions del 2021.

Turull és més apparàtxik que tribú. I en les seves primeres respostes va recórrer sense complexos a les notes i va repetir la cançó: ERC va trair el pacte amb Junts i per això van sortir del Govern en una decisió difícil. Els republicans encara no han entès les raons i no se n’han adonat que ja no tenen majoria i que Aragonès és el president de només el 21%. La independència és la meta irrenunciable i no està clar que ara ho sigui d’ERC. Les raons de la manifestació contra la cimera Espanya-França són clares. Ni el PSOE ni Sánchez són ningú per dir que el procés s’ha acabat perquè qui decidirà és la voluntat dels catalans.

Fins aquí gairebé res nou, però el to no va ser excitat sinó tranquil. Recordo només una menció a Puigdemont i cap a Laura Borràs, asseguda al seu costat i que té una imminent i delicada cita davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després es va oblidar de les notes. Els condemnats de Junts no demanarem la revisió de pena davant el Suprem després de la reforma del Codi Penal. No confiem en la justícia espanyola i esperarem, tranquils, el dictamen d’Europa.

I es va animar. A les municipals sortim a guanyar amb 800 llistes i a moltes ciutats i pobles anirem amb gent que no és de Junts però sí pròxima. Tot i que no hi hagi pacte formal amb el PDCat. I Xavier Trias –se li va il·luminar la cara– ha generat un gran corrent d’il·lusió i tornarà a ser l’alcalde de Barcelona. Aquesta és la línia, guanyar les municipals per recuperar l’autoestima i poder avançar. «Qui sap el que vol, troba el mitjà». ¿Una fórmula d’autoajuda com a guia política?

Després va emergir la convicció d’un líder que vol que Junts torni a ser l’expressió de les molt diverses classes mitjanes. Defensa de l’escola concertada i els acords de les mútues privades amb la sanitat pública. Perquè encarnen la vitalitat de la societat civil. I res d’apujar impostos. Catalunya paga massa i de poc serviria recaptar una mica més davant els 20.000 milions d’espoli de l’Estat. I la idea definitiva: el país necessita més un Govern que sàpiga on va que uns Pressupostos.

Notícies relacionades

Junts tanca l’any de la seva metamorfosi per recuperar el centre polític el 2023

Xavier Trias no anirà a la manifestació independentista del 19 i Ernest Maragall està en dubte

Va optar per la modèstia quan Morros li va recordar –amb ironia– que era de l’Espanyol i no del Barça que ha guanyat la Supercopa. «No soc gaire futboler, però ser periquito va bé, et recorda que no sempre es pot guanyar». L’audiència, bastant entregada i ja relaxada, es va decidir per riure. Morros va apuntar que ser de l’Espanyol ho comparteix amb Salvador Illa. «Amb Illa comparteixo alguna cosa més. Tots dos som del Vallès, ell de la Roca, jo de Parets».

Va ser el final d’un acte en què vaig veure un relaxat Artur Mas al costat d’Albert Batet; Josep Sánchez Llibre, president del Foment, i Camil Ros, secretari de la UGT; exconsellers com Francesc Homs, Damià Calvet, Lourdes Ciuró, Jaume Giró... i les portaveus del PSC i ERC al Parlament, Alicia Romero i Marta Vilalta. A qui no vaig veure va ser a Xavier Trias. Està de viatge i per això tampoc assistirà a la manifestació d’aquest dijous.