Casos oberts

Emanuela Orlandi i el poder de la insistència

La ‘Vatican Girl’ i Helena Jubany tenen encara un camí d’incerteses per davant, però el seu cas mereix respostes i que tothom les busquem

3
Es llegeix en minuts
Emanuela Orlandi i el poder de la insistència

Serena Cremaschi

Emanuela Orlandi tenia 15 anys quan va desaparèixer i ja han passat 40 anys sense que s’hagi aclarit què va passar ni on és. La família no es va rendir, va demanar més i més investigacions, però va ser en va. Fins a tres tombes van reobrir per buscar, seguint pistes d’anònims, el misteri no podia ser més tèrbol: una desaparició al Vaticà, en un moment polític en què la màfia pressionava fort, i on l’ombra d’abusos sexuals, segrestos i xantatges va planar sobre la investigació inicial.

Si el cas es va tancar fa tres anys, van ser les parets de la ciutat, plenes de cartells demanant informació per la seva desaparició, les que ara han empès que es torni a investigar, això i sens dubte la sèrie de Netflix que ha promogut els cartells, que ha posat el nom de ‘Vatican girl’ a tots les boques i que ha presentat noves línies d’investigació. És televisió, és reconstrucció en part fictícia, és entreteniment però és sobretot opinió pública i una eina formidable per moure consciències i voluntats. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El camí que recorre el cas d’Emanuela Orlandi és el mateix que ha fet recentment Helena Jubany, la bibliotecària de Sentmenat que va ser assassinada el 2001 i el cas de la qual continua sense resoldre. Va ser arxivat malgrat la insistència de la família, decebuda amb la investigació que no es va fixar prou en el cercle de sospitosos que l’envoltaven i que podrien estar relacionats amb els anònims que va rebre dies abans de la seva mort.

El cas es va reobrir després que un equip d’investigació s’organitzés a partir d’un reportatge de ‘Crims,’ un programa periodístic que reconstrueix successos a la ràdio i la televisió, que es va bolcar a recuperar el cas i no deixar-lo caure en l’oblit. Aquest equip va resultar essencial per a la troballa de noves pistes, segons va explicar el periodista Carles Porta. Orlandi i Jubany encara tenen un camí ple d’incerteses per davant, però la seva desaparició mereix respostes i que tothom les busquem. 

Coordinació policial

En alguns casos ha sigut el mateix reportatge el que a mesura que preparava les entrevistes i els elements de la narració, recuperant testimonis i sospitosos, trobaven la clau d’un cas que es mantenia amagada. Això va succeir amb el cèlebre ‘The Jinx’, que es pot veure a la plataforma HBO, i que reconstrueix una misteriosa història: la desaparició d’una dona el 1980, l’assassinat d’una altra el 2000 i l’esquarterament d’una tercera el 2001. Totes tenien relació amb Robert Durst, el marit de la primera, i que va ser condemnat per la mort de tercera però alliberat al considerar-se que va actuar en defensa pròpia.

Notícies relacionades

La investigació periodística va anar acompanyada de xerrades de fins a 20 hores al llarg de la producció amb el protagonista, i en una d’aquestes sessions ho va confessar tot. L’actuació coordinada del periodista i la policia van permetre la detenció de Durst abans que difongués el desenllaç del ‘true crime’, en una sinergia exemplar entre el treball periodístic i el policial que va garantir que es fes justícia. 

Les famílies que viuen la desaparició inexplicable d’un ésser estimat són la memòria viva d’aquesta injustícia, i el respecte pel seu dolor i els seus drets, l’esperó per continuar investigant. Però on no arriben els recursos de la justícia i sempre que s’actuï pels canals elementals, el periodisme en els seus múltiples formats és l’eina que encara et reconcilia amb aquesta funció social que porta implícita en el seu exercici.