Editorial
Els riscos de les llistes negres
El veto a Alstom, que ha hagut de ser esmenat, mostra el perill de caure en l’arbitrarietat
En el context de la guerra a Gaza i en nom de la defensa dels drets humans, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el juny del 2025 una instrucció que pretenia convertir la contractació pública en un instrument d’acció política en l’àmbit internacional. El resultat era l’exclusió de les licitacions municipals a empreses que, segons l’oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU (Acnudh), participen en activitats econòmiques en assentaments israelians als territoris palestins ocupats vulnerant la legalitat internacional. La instrucció es va emparar en una resolució prèviament aprovada pel ple municipal que instava a trencar relacions institucionals amb Israel i a no contractar empreses vinculades a l’ocupació, una intenció que responia a la voluntat política de no ser còmplices de violacions de drets humans.
No obstant, aplicar els principis amb precipitació, sense el degut rigor, sense diferenciar entre l’explotació del territori palestí ocupat, els interessos del Govern d’Israel i l’activitat econòmica ordinària en aquest país, al qual el Govern espanyol no ha sotmès a cap embargament, pot tenir unes conseqüències no desitjades. Encara més si els gestos polítics van d’esquena a la realitat empresarial i laboral del nostre entorn immediat.
La multinacional francesa Alstom va ser exclosa per TMB d’una licitació per fabricar 39 trens del metro, al figurar –en aquell moment– en aquest llistat. Es tractava d’un contracte valorat en més de 330 milions d’euros, clau per a la continuïtat de la planta de Santa Perpètua de Mogoda, on treballen més de 500 persones. L’empresa va recórrer la decisió, al·legant que ja no tenia activitat als territoris ocupats i que havia demanat reiteradament ser retirada del llistat, una al·legació a la qual el temps ha donat la raó. La llista actualitzada per l’Acnudh aquest setembre afegeix encara més complexitat a l’escenari, ja que retira Alstom però hi figuren empreses com CAF, ACS, SEMI (filial del grup francès Vinci) i l’empresa pública Ineco, adscrita al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Empreses estratègiques per a l’Estat o directament vinculades a l’execució de projectes públics, que també insisteixen que no tenen activitat als territoris ocupats i a les quals, per coherència, se’ls hauria d’aplicar el mateix tractament que a Alstom.
Decisions d’aquest calibre, amb un impacte directe sobre el teixit industrial i l’ocupació, no poden basar-se en informació desactualitzada ni en interpretacions unilaterals, per benintencionada que sigui la seva finalitat. Actuar d’aquesta manera compromet la seguretat jurídica, distorsiona la lliure competència i posa en risc drets laborals que també mereixen protecció. A més, imposar vetos sense una base normativa sòlida ni respectar els límits que estableix la llei de Contractes del Sector Públic, que prohibeix expressament la introducció de criteris ideològics en els processos d’adjudicació, no només excedeix les competències d’una Administració local, sinó que entra en conflicte amb el marc legal vigent.
La contractació pública requereix procediments transparents, informació actualitzada i decisions proporcionades. En absència d’aquests elements, els principis es desvirtuen, i els gestos ètics acaben convertits en arbitrarietats amb conseqüències reals per a l’economia, l’ocupació i la credibilitat institucional.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
