Inversions en defensa

2
Es llegeix en minuts
La visió de Pablo Casado

Ashley Chan/SOPA Images via ZUMA / DPA - Archivo

Persones, aparentment ben informades, em van explicar que al cap de pocs dies de la invasió russa d’Ucraïna van començar a comprar valors al mercat –accions i fons– especialitzats en el sector de la defensa. Sobretot, m’explicava un d’aquests especuladors aficionats, en el seu temps lliure va realitzar un rastreig sobre aquelles companyies nord-americanes més avançades en intel·ligència artificial aplicada a la fotònica. Pel que sembla, en les futures guerres els sistemes de defensa basats en tecnologia làser seran claus per poder enfrontar-se als eixams de drons que poden acabar abalançant-se a sobre de les nostres ciutats i els nostres caps.

L’aposta inversora no els ha sortit malament. N’hi ha prou amb veure què ha passat amb el sector de la defensa. Companyies petites a escala mundial com l’espanyola Indra –participada per l’Estat en un 28%– i que fa uns anys ni esmentaven el negoci de defensa per explicar la seva cartera, val avui en Borsa un 307% més que el fatídic 24 de febrer del 2022, dia de la invasió. Casualitats, aquell mateix dia, Pablo Casado acceptava deixar la presidència del PP després del cop d’estat intern que va patir i que va acabar impulsant Alberto Núñez Feijóo. Avui, Casado lidera el fons Hyperion, destinat a invertir en defensa o seguretat, l’eufemisme de moda. Acaba d’aixecar 500 milions d’euros per continuar col·locant en empreses de divers calat. Un soci de Casado és un nebot d’Ana Botín, presidenta del Santander: Ricardo Gómez-Acebo; i entre els seus consellers té un exsecretari general de l’OTAN, Anders Fogh, i una exministra de França, Michèle Alliot-Marie.

Notícies relacionades

El sector de la defensa té una peculiaritat que no té cap altre sector: els clients són gairebé en la seva totalitat els estats. Amb un matís: hi ha tràfic de cert armament que pot acabar en mans d’organitzacions criminals i terroristes; però això va per cursos i mercats diferenciats i tenebrosos. Tret d’aquestes excepcions, són els estats els que compren aquests productes i serveis tecnològics que han de garantir la nostra seguretat. I ho fan amb els diners dels impostos que nosaltres paguem o emetent deute (sobirà o compartit a través d’instruments financers diversos), que té l’aval dels mateixos estats. En resum: el peix que es mossega la cua. Qui surt més beneficiat d’aquest cercle són els titulars i accionistes d’aquestes companyies, públiques, privades o mixtes, que veuen com el valor de les seves inversions els ha fet més rics.

Pot sonar pervers, tot i que cal acceptar les conseqüències. Gràcies a Vladímir Putin, als tambors de guerra i a la por que han generat a la nostra Europa, hi ha qui ha guanyat molts diners, directament o indirectament a través de la revalorització de les seves inversions. Van tenir visió i van apostar bé. Igual als que van comprar accions de l’enfonsat sector turístic enmig del més atroç de la pandèmia, abril del 2020. Si, un dia, els valors d’aquest sector de defensa s’enfonsen es deurà al fet que Putin ja no és amenaça o que ens hem autodestruït.

Temes:

Intel OTAN