La locomotora frena, però no es para

El consum, que era la gran incògnita i que representa el 57% del PIB, estaria resistint gràcies a l’estalvi embassat (més elevat del que es va estimar inicialment) i a la bona marxa de l’ocupació. Malgrat que els salaris reals estan disminuint per l’augment del cost de la vida, la massa salarial augmenta perquè ho fa el nombre de persones ocupades. L’any 2022 s’ha tancat amb 20,3 milions d’afiliacions a la Seguretat Social, la xifra més alta registrada en un mes de desembre, i un 2,4% més elevada que la del desembre del 2021. Tot i que comença a mostrar senyals d’esgotament, el mercat laboral ha suposat un recolzament per al consum privat l’any 2022. També cal tenir en compte l'impuls fiscal que han propiciat les mesures del Govern contra la crisi energètica i l'estabilitat de la producció industrial, que s'ha beneficiat de les comandes que hi havia pendents pels colls d'ampolla.

Però la locomotora va començar a reduir velocitat ja en la segona meitat de l’any 2022 i podria frenar en el primer trimestre del 2023. L’hivern que vindrà després de festes serà més dur que el que hem viscut fins ara. Amb temperatures més baixes, reserves d’estalvi privat pràcticament esgotades, poc moviment de turistes, escassa o nul·la creació d’ocupació, préstecs hipotecaris més cars, activitat immobiliària frenant, i pèrdua de capacitat adquisitiva acumulada durant molts mesos per l’elevada inflació dels productes bàsics, la locomotora de l’economia es va quedant sense benzina.

Notícies relacionades

L’ocupació es frena al final del 2022, però tanca l’any amb xifres rècord: 20,3 milions d’ocupats

Naturgy: no tots els fons són iguals

A Europa es preveu una contracció de l’economia però podria ser menys intensa del que s’havia pronosticat fa uns mesos, tot i que la recuperació serà lenta per l’efecte contractiu de la política monetària. Els indicadors avançats d’activitat empresarial (PMI) s’han recuperat mínimament, les necessitats energètiques de l’hivern estan cobertes i la inflació ha començat a baixar amb força als principals països europeus (Alemanya i França). En conseqüència, el Banc Central Europeu podria suavitzar el ritme de pujades del tipus d’interès els propers mesos.De cara a la primavera del 2023 la locomotora possiblement reprendrà la marxa. La inflació ja hauria d’estar en nivells moderats recollint l’impacte de la baixada dels preus de les matèries primeres i energia, l’efecte esglaó per la comparativa amb un 2022 de preus a l’alça, i l’alentiment de l’economia. També s’hauria de notar l’efecte positiu de l’execució dels fons Next Generation, que, segons Funcas, podrien aportar 0,6 punts de PIB el 2023.

En resum, l’economia ens deixa un regust dolç el 2022 que serà una mica més agredolç el 2023, però en qualsevol cas res comparable amb el regust amarg que es vaticinava fa uns mesos. La resiliència de l’economia espanyola és gran com demostren els resultats de l’ocupació i de les exportacions, ambdues variables econòmiques en màxims històrics. ¿Quines són les perspectives econòmiques per al 2023? Pregunto a ChatGPT (xat basat en Intel·ligència Artificial posat en marxa el desembre passat) i em diu que és un llenguatge entrenat amb el passat i que no pot fer prediccions sobre el futur. Deu pensar que per equivocar-nos ja hi som els economistes. La Comissió Europea preveu un increment del PIB a Espanya de l’1% el 2023 i del 0,3% per al conjunt de la UE. Però les tensions geopolítiques (com la guerra d’Ucraïna o l’evolució de la pandèmia a la Xina) estan injectant un alt grau d'incertesa en els escenaris de previsió, amb més risc a la baixa que a l'alça. Confiem que aquesta vegada les previsions fetes amb models econòmics l’encertin.