L’alarma entre els economistes catalans baixa i descarten una recessió el 2023

Alta preocupació sobre la situació econòmica, però alarma a la baixa i recessió descartada de cara al 2023. Aquest és el resum de l’última enquesta sobre la situació de l’economia catalana elaborada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya als seus afiliats. La confiança dels economistes ha millorat en els últims mesos i les alarmes que van saltar a la primavera vinculades a la guerra d’Ucraïna i a la inflació s’han anat suavitzant –si bé continuen altes–, i els seus efectes no han sigut tan nocius com es temia fa uns mesos.

Una altra conclusió que deixa el sondeig és que mesures adoptades pel Govern central per reaccionar a l’actual crisi, com la creació d’impostos extraordinaris a la banca, energètiques i grans fortunes, convencen una majoria dels economistes catalans, si bé també generen rebuig en una minoria àmplia dins l’esmentat col·lectiu. Aquests són algunes de les dades que deixa l’enquesta feta entre el 12 de desembre i el 23 de desembre del 2022 entre 620 dels seus col·legiats.

«Amb les dades que tenim avui no entrarem en recessió», ha afirmat el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, en consonància amb la majoria de quadros macroeconòmics d’organismes internacionals i nacionals, que descarten un retrocés de l’economia espanyola i catalana durant aquest exercici. Les estimacions del mateix Col·legi són d’un creixement del PIB el 2022 del 4,4% (sis dècimes per sota de les previsions del Govern, tot i que tres dècimes més de l’estimat pel mateix Col·legi fa uns mesos); el 2023 de prop de l’1%.

I és que el 2022 ha acabat millor del que esperaven els economistes a meitat de curs i l’alarma que hi havia llavors –amb la invasió russa encara molt recent– s’ha rebaixat. La situació no és ni de bon tros favorable, fins al punt que 4 de cada 10 economistes entrevistats pensen que l’escenari és pitjor que fa un any, però no ha anat tan malament com al seu dia es podia esperar. La preocupació central segueix sent la inflació –actualment en el 5,8%– i els costos de producció, que són assenyalats per entre el 55 i el 60% dels economistes com els màxims perills.

Millor que en anteriors crisis

«Espanya, a diferència de les dues crisis anteriors [la financera del 2008 i la de la covid del 2020], no està al cantó dolent», ha afirmat el degà del Col·legi. En aquest sentit, ha argumentat que l’actual escenari pivota sobre incerteses que són menys dolentes per a Espanya, amb múltiples fonts energètiques disponibles –les connexions gasístiques amb l’Àfrica i el potencial de les renovables–, a diferència d’altres països més condicionats per la dependència gasística amb Rússia, com Alemanya.

També ha valorat la resistència del mercat de treball, que a diferència de contraccions anteriors està mantenint una evolució a l’alça. Catalunya va tancar el 2022 millor que el 2019, 96.000 ocupats més i 22.820 aturats menys.

Desconfiança en què l’Estat executi les inversions

Notícies relacionades

La Reserva Federal manté els tipus i ajorna una possible retallada

Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes

Un tema recurrent en el debat econòmic a Catalunya és el grau d’execució de les inversions de l’Estat. Un dèficit estructural –l’any passat es va executar un terç del pressupostat– que els economistes catalans no esperen que millori aquest any. Fins al punt que gairebé 9 de cada 10 economistes dona per segur que el pressupost d’inversions no s’executaran íntegrament.

Sí que estan més satisfets amb l’acció del Govern central amb la creació de taxes extraordinàries per augmentar la recaptació entre aquells que estan millorant els seus balanços durant l’actual crisi. Sobre els nous impostos extraordinaris a la banca, les energètiques o les grans fortunes, els economistes es mostren una mica dividits, si bé hi ha una majoria lleugerament a favor, d’entre el 53 i el 58%, depenent del destí de l’impost.