Masculinitats diverses Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Desmuntant el mascle alfa

El masclisme també causa patiment als homes. Trobar altres maneres de viure la masculinitat és un objectiu que beneficia el conjunt de la societat.

3
Es llegeix en minuts
Desmuntant el mascle alfa

ZOWY VOETEN

El científic especialitzat en llops, David Mech, va encunyar el terme mascle alfa per assenyalar l’animal que s’imposava als altres a través de la força. Al seu llibre ‘Los lobos de la isla Royale’, publicat el 1966, descrivia uns exemplars que aconseguien imposar-se a la resta lluitant i vencent-los. Anys després, Mech se’n va adonar del seu error. En la seva primera investigació només havia estudiat animals en captivitat, individus sense cap parentiu que eren obligats a conviure en condicions adverses. Quan va poder seguir animals lliures, va comprovar que les manades eren famílies amb una parella de progenitors que dirigien les activitats del grup. No hi havia el mascle agressiu en permanent competició amb altres mascles. Tot i que fa dècades que el científic mira de fer caure la seva pròpia teoria, no només el mite es manté, sinó que és utilitzat com a puntal d’un supòsit ordre natural de les relacions en què l’home basa el seu domini en la imposició de la força.

El naixement i permanència del mite il·lustra molt bé l’entramat del patriarcat, el sistema social, polític, institucional i/o religiós de dominació masculina. Un relat que dedica un paper de submissió a la dona i un rol d’agressivitat competitiva a l’home, sempre segur, sempre valent i sempre reticent a mostrar les emocions. Que l’error de Mech naixés a l’estudiar exemplars en captivitat afegeix simbolisme al mite. El masclisme no només subjuga les dones, sinó que mira d’imposar uns cànons que provoquen patiment, falta d’autoestima i mancances emocionals als homes. Un captiveri per a tothom.

Trobar altres maneres de viure la masculinitat és un objectiu que beneficia el conjunt de la societat. Combat els fonaments de la violència masclista, impulsa la igualtat, allibera homes i dones del jou del masclisme i ajuda a consolidar relacions en el respecte mutu i no en la submissió ni la toxicitat. 

Des d’institucions polítiques, socials i educatives s’està abordant aquesta transformació. Tallers, xerrades i altres iniciatives ofereixen als homes informació per viure la seva masculinitat d’una manera més saludable i eines emocionals per adaptar-se a aquests canvis. També des de la cultura s’està abordant el tema de moltíssimes maneres. Des de la denúncia dels abusos comesos fins a la desorientació que pateixen alguns homes. No sempre és fàcil reconèixer-se com a beneficiari d’uns privilegis que es donaven com a naturals (el mascle alfa) ni, menys encara, renunciar-hi. 

Estem davant un canvi de paradigma i, com tota evolució, no sempre és fàcil de comprendre ni d’acceptar. Sovint, les iniciatives que es desenvolupen per abordar-ho són rebudes amb burles o reticències. Però n’hi ha prou de reflexionar sobre el nostre entorn per reconèixer la necessitat de la transformació. Molt evident en els casos de violència exercits sobre dones, però també sobre persones del col·lectiu LGTBI o en la memòria de tants homes que van patir en la infància l’escomesa de pares dominants.

En realitat, no està passant res estrictament nou. Però sí que és una manera de nomenar, normalitzar i convertir en estructural una cosa que fa dècades molts homes estan fent pel seu compte: mirar de desarrelar el masclisme heretat i trencar amb els estereotips tradicionals. Homes que, per exemple, volen viure plenament la paternitat i expressar sense cap llast el seu carinyo i emocions. Pel camí, potser es perdran alguns privilegis, però es guanyarà molt més: una societat més igualitària i feliç.