Victòria argumental d’ERC

En la sentència contra els líders del procés, el Tribunal Suprem va descartar el delicte de rebel·lió i va condemnar per sedició (que és un delicte contra l’ordre públic) assegurant que només van voler forçar una negociació i que no van dur a terme ni van preveure accions amb prou violència requerida per a la rebel·lió (que és un delicte contra la Constitució). En cas que no ho hagués interpretat així, el tribunal hauria d’haver-los condemnat només per desobediència, afegint en alguns casos el delicte de malversació. Per tant, si el Codi Penal necessitava alguna reforma a la llum del que va passar a Catalunya el 2017, no era la supressió de la sedició, sinó més aviat l’ampliació dels delictes contra la Constitució, perquè és evident que amb el procés els independentistes no pretenien atemptar contra l’ordre públic, sinó deixar sense efecte l’aplicació de l’ordre constitucional.

Amb l’eliminació del delicte de sedició Pedro Sánchez ha regalat arguments a l’independentisme, que sempre ha afirmat que no hi havia hagut més delicte que el de desobediència, que els acusats el van acceptar i els seus advocats el van proposar com a condemna al judici. De cara a la justícia europea és un pèssim senyal perquè deslegitima el veredicte del Tribunal Suprem, que va ser moderat i que no va exigir el compliment íntegre de les penes. El problema de la reforma del Codi Penal és que no mira al futur, perquè no s’ha modificat per defensar millor la democràcia de nous cops postmoderns, sinó que s’ha convertit en una altra via per alleujar les condemnes dels dirigents del procés, una cosa que es podria haver aconseguit igualment amb un nou indult si aquesta era la voluntat del Govern per raons d’interès general. 

En paral·lel, la rebaixa del delicte de malversació serveix per ampliar el perdó als condemnats i sobretot prepara el terreny per a una condemna més benigna cap a una dotzena d’acusats en el judici que encara s’ha de celebrar per preparar la votació il·legal de l’1-O. Tot i que, al tractar-se de diners públics, per a una majoria de ciutadans aquesta és una reforma inacceptable, políticament és més transitable, ja que no es despenalitzen els fets, a diferència de la sedició, que s’esborra per complet del Codi Penal, sinó que es rebaixa la pena de presó i inhabilitació. En qualsevol cas, amb els dos canvis, la pròxima vegada que ho intentin, ells o altres dirigents separatistes, el risc d’acabar a la presó serà molt menor, i això sí que és del tot inaudit en els codis penals europeus. 

Notícies relacionades

Els pressupostos de Barcelona per al 2023 superen el seu penúltim tràmit

Plorar de pena

L’altra objecció de fons no és tant que se suprimeixi la sedició o es rebaixi la pena per malversar diners públics quan no hi ha lucre personal, un atenuant, d’altra banda, més que discutible (¿per quina raó és menys greu?), sinó que es fa per afavorir unes determinades persones amb nom i cognoms en el marc d’un intercanvi de suports al Congrés. I tot i que això s’aproximi a una amnistia encoberta, no seria un problema si a canvi l’independentisme hagués fet un acte de contrició i hagués demanat perdó. La reconciliació sempre és el millor camí. Però no ha sigut aquesta la seva actitud, sinó la de presumir que la pròxima vegada els sortiria més barat i que, com ha dit Oriol Junqueras, un referèndum unilateral no és delicte. 

La crítica és que, amb aquestes reformes, Sánchez ha regalat arguments substantius a canvi de res. Amb els indults la posició de l’Estat es va reforçar, ja que el perdó només està a l’abast del vencedor. Ara, en canvi, el Govern espanyol el que fa és comprar el marc discursiu de l’independentisme segons el qual l’1-O no hi va haver més delicte que el de desobediència i les sentències van ser injustes. Amb això tampoc es desinflama Catalunya, com afirmen des de la Moncloa, ja que això ja es va aconseguir amb els indults, sinó que se serveix a ERC una victòria argumental.