Les innocentades de Laporta

Aquell «ganes de tornar a veure-us» als voltants del Bernabéu va ser una genialitat que va desequilibrar el vot cap a l’alegria contagiosa que destil·lava l’expresident.

Després les coses no van ser tan alegres, del suport incondicional a Koeman es va passar a destituir-lo. Del no creure que Xavi estigués preparat al juny es va passar a anar a buscar-lo al novembre. I d’accedir a la presidència venent el discurs de «si algú pot convèncer Messi perquè es quedi, aquest soc jo» es va passar a l’agost a «no podem inscriure el jugador perquè no tenim marge salarial». I quan Leo va aterrar a Barcelona per firmar per 5 anys més... es va quedar compost i sense contracte.

Una història surrealista, la de fer creure a tothom, inclòs el jugador, que renovaria. I més difícil d’entendre quan al gener es fitxava Ferran Torres i a l’estiu següent es van activar totes les palanques possibles per portar Raphinha, Lewandowski, Koundé, etcètera, que no es van activar abans per renovar Leo.

Mentre el Barça ha baixat prematurament de les dues últimes Champions, Messi queia al Bernabéu però guanyava la lliga francesa. La nostàlgia i el buit per la seva absència a Barcelona s’ha confrontat generant la falsa il·lusió d’una tornada impossible.

Notícies relacionades

Regeneració necessària mal plantejada

Eufòria i depressió

Ara que Leo és campió del món, la perspectiva de l’operació fallida de l’estiu del 2021 fa encara més mal al culer. ¿Podia Laporta haver actuat d’una altra manera? 

«Tenim un deute moral amb Leo. Ens agradaria que el final de la seva carrera fos amb la samarreta del Barça i crec que ho aconseguirem», va dir Laporta aquest juliol. Que bonic i que gratuït. Quan ja és pública la seva imminent renovació amb el PSG, Laporta torna a virar. «M’encantaria, però no podem generar expectatives». Miro el calendari i no és 28 de desembre. Tot i que per Laporta cada dia sigui el dels innocents.