La trinxera mata

I aquí estem. El PP sempre va atacar la legitimitat de la moció de censura i les conseqüències de les dues eleccions generals del 2018. Per això Pablo Casado es referia al president com «l’okupa de la Moncloa». I això l’ha portat –per desgràcia també amb Feijóo– a boicotejar la reglada renovació constitucional del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Constitucional (TC). Ja abans, el 2007, el PP va impedir la renovació del TC fins a aconseguir el 2010 una sentència rectificativa de l’Estatut del 2006 que tants problemes ha generat.

Però el bloqueig actual del CGPJ i del TC és més increïble. El Consell porta quatre anys sense renovar-se, amb una majoria conservadora elegida el 2013, i el TC porta ja mesos amb una quarta part dels seus 12 membres amb el mandat caducat a causa que el CGPJ es nega a elegir els dos magistrats que li toquen i impedeix així que el Govern nomeni els altres dos que li corresponen i que havien de substituir González-Trevijano, nomenat pel Govern de Rajoy fa nou anys, i el magistrat Narváez.

El boicot al recanvi de dos òrgans tan rellevants ha sigut tan llarg que el Govern s’ha sentit tan fart com legitimat per nomenar els dos magistrats que li tocaven. I al negar-se l’actual president del TC, González-Trevijano, a acceptar el final del seu mandat, a modificar a través d’un procediment poc ortodox –dues esmenes a la discutida reforma del Codi Penal– la llei del CGPJ i del TC.

No era el més adequat i menys en un clima en el qual Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de Madrid, va dir: «Anem cap a una dictadura, sotmesos per un tirà que posa en perill l’Estat de dret. Ja no es tracta d’esquerra o dreta, sinó de llibertat. I això ja és: o Sánchez o Espanya». Com si Sánchez, amb tots els defectes que es vulgui, no fos el legítim president del Govern.

Però la direcció del PP –en la qual Feijóo sembla haver renunciat al seu inicial impuls renovador– va decidir aquest dimecres presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i l’adopció de mesures «cautelaríssimes» perquè aquestes reformes –que han de ser votades aquest dijous al Congrés– no puguin entrar en vigor. O sigui, que es demana a un Tribunal Constitucional, amb una quarta part dels seus membres –inclòs el seu president– amb el mandat caducat, que impedeixi amb una mesura excepcional que entri en vigor la norma que havia de desbloquejar el CGPJ i el TC. Déu n’hi do.

Veurem el que decideix el Constitucional –i com ho pot decidir–, però ja hem entrat de ple en una crisi política que posa en greu risc el prestigi de la Constitució i la democràcia. El PP no és l’únic culpable. La falta de consens entre els dos grans partits és una responsabilitat compartida, però el que sembla poc discutible és que per mantenir el seu domini del CGPJ i del TC el PP no té manies. Sembla que pensi que l’Espanya constitucional –o sigui Espanya– és només seva.

Ignacio Sánchez-Cuenca deia dimecres a ‘El País’: «Quina altra cosa podia fer el Govern perquè es compleixin les regles en la renovació del Poder Judicial i del Constitucional després de la burla sistemàtica d’aquestes per la dreta». El PP es creu que Espanya és seva, però Sánchez no ha valorat prou que governar amb la divisió d’Espanya en dos blocs ideològics és un gran error d’imprevisibles conseqüències.

Notícies relacionades

Experts qüestionen la tècnica de reforma utilitzada pel Govern i que se suprimeixi el control d’idoneïtat

El Constitucional convoca un ple urgent per estudiar si suspèn la reforma judicial exprés a petició del PP

José Luis Leal, que va ser militant del Front d’Alliberament Popular contra Franco i després l’autor intel·lectual dels pactes de la Moncloa i ministre d’Hisenda d’Adolfo Suárez, ha dit a l’‘Abc’ que els pactes de la Moncloa, facilitats pel realisme de Santiago Carrillo, van ser bàsics per a la Constitució de 1978. I sobre el moment actual afegeix: «No es pot negociar res sent cada un a la seva trinxera. És molt perillós i produeix inestabilitat... La vida és com és».

Leal té 83 anys, però Sánchez i Feijóo farien bé en escoltar-lo. La trinxera mata. I a Espanya ho sabem.