Renovació del Tribunal Constitucional
Experts qüestionen la tècnica de reforma utilitzada pel Govern i que se suprimeixi el control d’idoneïtat
El TC va emparar el 2011 els senadors socialistes davant una reforma penal del PP. Es buscava frenar el ‘pla Ibarretxe’ mitjançant esmenes a la llei d’arbitratge
La reforma instada pel Govern per accelerar la renovació del Tribunal Constitucional (TC) presenta dubtes de constitucionalitat en referència tant a la tècnica legislativa utilitzada –mitjançant la presentació d’esmenes a una reforma penal en tràmit en el Congrés– com a la supressió de la verificació per part l’òrgan de garanties de la idoneïtat dels magistrats designats per formar-ne part, segons manifesten diferents experts.
El Partit Popular va manifestar divendres, després de conèixer els termes de les reformes plantejades, que analitzaran les propostes per decidir quins recursos d’inconstitucionalitat presenten, a diferència de Vox, que ja ha anunciat que acudirà segur al Tribunal Constitucional.
Les modificacions es realitzen via esmenes a una proposició de llei orgànica denominada ‘Transposició de directives europees i altres disposicions per a l’adaptació de la legislació penal a l’ordenament de la Unió Europea, i reforma dels delictes contra la integritat moral, desordres públics i contraban d’armes de doble ús’, que afecta el Codi Penal –per modificar els delictes de sedició i malversació– però també la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) i a la qual regula el funcionament del Tribunal Constitucional (LOTC).
L’objectiu dels canvis és modificar el sistema de majories necessari perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pugui designar els dos magistrats del TC que li corresponen, una tasca pendent des de juny i que aconseguirà un tribunal de sensibilitat progressista per a tota una dècada. Així, es proposa passar de la majoria de tres cinquens actual a una majoria simple, a més d’advertir de la possibilitat d’incórrer en responsabilitats penals per part dels vocals que torpedinin les negociacions.
Una segona esmena vol permetre que els magistrats que han designat dins del seu torn el Govern prenguin possessió sense haver d’esperar el Consell. El camí per aconseguir-ho implica suprimir dos punts de la LOTC que atorgaven al Tribunal Constitucional la tasca de verificar que les persones designades per entrar a l’òrgan reuneixen els requisits legals.
Sense problema per al canvi de majoria
El primer dels punts, relatius al canvi de majories, és una reforma que a priori no troba tatxa de constitucionalitat entre els experts consultats, ja que és un canvi de sistema que el legislador pot dur a terme sense cap problema. Els experts recorden, en tot cas, que la Comissió de Venècia (òrgan consultiu del Consell d’Europa) ha insistit en la importància que en aquests nomenaments, quan són parlamentaris –però la lògica és extrapolable al CGPJ– es facin per majories qualificades.
Una qüestió diferent és el tema relatiu a la tècnica d’esmenes utilitzades, que, si bé no ho prohibeix el TC, sí que es qüestiona en diverses resolucions del Tribunal Constitucional, que alerten de modificacions legals que s’allunyen del contingut del text principal.
D’aquesta manera s’assenyala en diverses resolucions dictades pel Tribunal des del 2011, en les quals s’estableix que en l’exercici del dret d’esmena s’ha de respectar una «connexió material mínima». L’esmentat judici de «congruència material amb el text esmenat» va ser citada, per exemple, en la sentència dictada el 2020 en ocasió del recurs contra la denominada ‘llei mordassa’.
Populars contra el ‘pla Ibarretxe’
La sentència que més bé tracta aquest tema és de juliol del 2011, quan es va donar la raó al senador socialista Juan José Laborda i a 61 membres més de la Cambra alta respecte d’uns acords de la Mesa del Senat de 2003 pels quals es van admetre diverses esmenes del PP a la llei d’arbitratge. En aquella ocasió, els populars van utilitzar aquesta tècnica per introduir com a delicte la convocatòria de referèndums per frenar l’anomenat ‘pla Ibarretxe’.
El TC va declarar al respecte que s’havia produït una vulneració del dret a l’exercici del càrrec parlamentari, ja que es van admetre com esmenes d’uns textos que no tenien relació material amb la iniciativa legislativa a esmenar.
Quant al plàcet que habitualment ha de donar el ple del TC als magistrats que són designats per formar part d’aquest òrgan, els socialistes preveuen substituir aquesta verificació per superar el bloqueig actual després de l’elecció de Juan Carlos Campo i Laura Díez.
Així, proposen establir que «els òrgans proponents previstos en l’article 159.1 de la Constitució tenen l’obligació constitucional i legal de comprovar que els magistrats o magistrades designats compleixen els requisits exigits en l’article 159.2 de la Constitució». Si qui és nomenat sap que no compleix algun d’aquests requisits, «ho haurà de posar de manifest abans de la presa de possessió», afegeix l’esmena.
Segons el professor de Dret Constitucional de la Universitat de Múrcia Germán Teruel, l’eliminació de la verificació per part del TC de la legalitat dels nomenaments és «molt perillosa», ja que deixa la decisió pràcticament sense possibilitat de control jurisdiccional. En els nomenaments que han de realitzar el Govern i el CGPJ és cert que encara hi ha un control per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, però té una molt reduïda legitimació dels qui podrien recórrer l’acte.
Afegeix que, a més, sembla absurd dir que el propi òrgan que nomena complirà la seva obligació i «grinyola jurídicament» contemplar-ho com una causa d’incompatibilitat. «Quan es va incloure aquest control en la LOTC seguint l’exemple italià, crec que es va encertar. Que el propi TC revisi els nomenaments és la millor manera de salvaguardar que s’hagi complert amb els requisits previstos en el 159.2 CE.», afegeix.
Notícies relacionadesEl professor de la Universitat de La Laguna (Tenerife) Gerardo Pérez Sánchez coincideix amb aquest diagnòstic. Al seu judici, «en un Estat de dret, l’actuació dels poders públics, entre ells el Govern, ha d’estar controlada». Per això considera dubtós que simplement pugui eliminar-se aquest control. Amb relació a les altres coses, considera que es tracta de l’enèsim capítol d’una sèrie de despropòsits que venen de lluny.
Altres experts de Dret Constitucional consultats per aquest diari són prudents a l’hora de valorar la reforma, ja que s’ha d’estar pendent de la proposta concreta i de com quedi després de la seva tramitació parlamentària, si bé qualifiquen de «vergonya impròpia d’un Estat constitucionalista seriós» que s’hagi d’arribar a aquests extrems per complir amb les renovacions que marca la Constitució.