Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Salari mínim i inflació
L’OCDE aconsella que l’SMI mantingui relació amb l’IPC, argumentant que anteriors pujades no han danyat l’ocupació ni influït en els preus
El Govern espanyol afronta la complexa decisió d’aprovar la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2023 en un context d’agreujament de la desigualtat social i fort encariment del cistell de consum i les factures domèstiques (llum, gas, lloguer, hipoteca). El salari mínim marca directament el sou de dos milions d’assalariats a Espanya i actua com a referent tant en la negociació col·lectiva com en multitud de barems econòmics i prestacions socials. Se situa actualment a Espanya en 1.000 euros bruts mensuals a jornada completa, amb 14 pagues anuals, després dels significatius augments acumulats del 33,5% aprovats en els últims anys pel Govern de coalició PSOE-Podem, sense que s’hagi produït la destrucció d’ocupació augurada pels defensors de mantenir-lo en el seu anterior nivell ínfim de 735 euros bruts mensuals.
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va recomanar la setmana passada als seus membres prendre com a referència la inflació a cada país per apujar els salaris mínims, ja que permetria protegir el nivell de vida de les famílies i als assalariats més vulnerables davant el dràstic increment dels preus i, alhora, mantindria sota control les finances públiques i tindria un efectiu molt limitat en la inflació. L’OCDE va recordar que els estudis recents han mostrat que les pujades del salari mínim, tot i que fossin elevades, han tingut un efecte positiu en l’economia sense danyar l’ocupació, o fent-ho a penes, i sense provocar un efecte rebot en les retribucions més altes, per la qual cosa les pujades no tenen a penes impacte en la inflació. Argument que aplica a una revaloració acotada als salaris més baixos –d’acord amb la filosofia que preconitza l’Eurogrup respecte a l’accés a les ajudes públiques per esmorteir els efectes de la inflació i l’increment dels costos de l’energia– i sense generar un increment lineal susceptible d’alimentar una espiral de salaris-preus.
A Espanya, amb una inflació anual del 6,8% al novembre i una inflació mitjana acumulada del 8,5%, aquesta recomanació implicaria una forquilla del nou salari mínim entre 1.068 i 1.085 euros bruts mensuals, amb la xifra més alta si s’apliqués la mateixa revalorització aprovada per a les pensions (8,5%) com demanen els sindicats. Per contra, les pujades salarials pactades als convenis es limitaven al 2,64% fins a l’octubre, segons el Ministeri de Treball. Una pèrdua de poder adquisitiu que dobla la mitjana dels estats membre de l’organització (però també és cert que hi pot haver contribuït, junt amb l’excepció energètica ibèrica, a una inflació menor a la d’aquests, tot i que acabarà traduint-se en un menor consum i una menor activitat econòmica
Fa mesos que la patronal, per la seva banda, rebutja mesures que impliquin un augment dels costos laborals. Les empreses han augmentat el seu benefici ordinari net en un 94,7% durant els nou primers mesos de l’any, segons el Banc d’Espanya. Aquelles que han pogut mantenir els seus marges estan doncs en una disposició molt diferent, a l’hora de definir la seva política retributiva per al 2023, d’aquelles que ja han patit en els seus resultats, o ho faran en els pròxims trimestres, bé l’impacte directe d’alguna de les derivades de la guerra d’Ucraïna, bé la desacceleració general de l’economia espanyola.
