Article de Joan Tardà Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un ‘compromesso storico’ ineludible
ERC i el PSC han de desprendre’s de prejudicis i posar a l’abast de la ciutadania un debat viu sobre com catalans independentistes i no independentistes construïm solucions que interpel·len una majoria de ciutadans a ratificar-les
Que el republicanisme hagi aconseguit, amb la modificació del Codi Penal, limitar parcialment la capacitat repressiva de l’Estat espanyol ha sigut un èxit d’Esquerra Republicana com també ho ha sigut per al Govern espanyol, perquè li ha permès, amb els comptes pressupostaris aprovats, aplanar el camí per arribar al final de la legislatura. Que la majoria parlamentària de la investidura del president espanyol s’hagi consolidat dificultarà que el PP i Vox puguin assolir prou majoria parlamentària com perquè el PSOE i Unides Podem siguin expulsats de La Moncloa. D¡igual manera, que el Govern català aconsegueixi tirar endavant els Pressupostos de la Generalitat refermarà la voluntat republicana d’ancorar-se, malgrat viure instal·lada en una migrada majoria parlamentària, en la centralitat del tauler de la política catalana. Dit en altres paraules, anar convertint en exitosa una estratègia basada en l’objectiu d’aprofundir el solc de la construcció d’una sortida autodeterminista del conflicte entre Espanya i Catalunya.
Diàleg i negociació que podrà fer camí en els pròxims anys si a Madrid es manté l’actual correlació de forces i a Barcelona l’independentisme pragmàtic continua apostant per la recerca de grans majories transversals favorables a un referèndum pactat. Passos que requeriran temps i capacitat d’entesa per avançar en la democratització d’aparells estatals que permetin prosseguir en la ‘desjudicialització’ i posar oli als engranatges de la taula de diàleg, a fi que en la propera legislatura, una vegada que el socialisme ja no pugui retardar més posar sobre la taula la seva proposta alternativa, puguin encarar-se fórmules concretes relacionades amb la resolució política.
lAltrament, la necessària aprovació dels Pressupostos espanyols i catalans amb els vots conjunts d’ERC i el PSOE/PSC posa en valor el recorregut fet fins ara pels uns i els altres. Una fase plena de dificultats que hauria d’esperonar els dirigents polítics socialistes espanyols a assumir el profund arrelament, a Catalunya, del dret a decidir; i, els independentistes, a desterrar rancúnies i frustracions provocades per la repressió. Al capdavall, el socialisme continua patint el setge de les dretes espanyoles, atribuint al seu Govern la condició d’il·legítim per haver pactat amb l’independentisme català i basc, per haver transitat des de la voluntat d’entesa frustrada de Pedro Sánchez amb Albert Rivera fins a l’escenari actual de derogació de la sedició i per haver reconegut davant la comunitat internacional l’existència d’un conflicte polític entre Espanya i Catalunya, fins aleshores negat i circumscrit a l’afirmació que tan sols era present una profunda desavinença entre catalans. En paral·lel, el republicanisme continua patint la falta d’acompanyament de Junts i de la CUP, organitzacions segrestades per la incapacitat d’assumir que, de la mateixa manera que és inviable una Espanya que pretengui retenir Catalunya per la força, la independència no és possible contra els catalans que no són independentistes.
Entretots
En definitiva, si una hipotètica resolució democràtica del conflicte està directament relacionada amb la permanència de les esquerres en el Govern de Madrid i amb la capacitat de l’independentisme per condicionar-lo, no té cap sentit que a Catalunya ERC i el PSC no entomin el repte de fer compatible la ineludible competitivitat amb la col·laboració. Repte gegantí, certament, bo i atenent el fet que les dues forces pretenen l’hegemonia. Cometrien, en canvi, una gran irresponsabilitat si els uns s’acovardissin per por de perdre suports independentistes i els altres optessin per no pressionar els seus companys espanyols de partit a intensificar una ‘desjudicialització’ encara insuficient i pel regat curt de l’anar tirant, amb la revalidació de pactes oportunistes amb Junts per Catalunya com els fins ara portats a terme a la Diputació de Barcelona i als Consells Comarcals.
Construir una solució democràtica i progressista del conflicte obliga ERC i el PSC a desempallegar-se de prejudicis i posar a l’abast de la ciutadania catalana un debat viu i participat sobre com catalans independentistes i no independentistes construïm solucions que interpel·lin una gran majoria de ciutadans a ratificar-les.
Notícies relacionadesPerquè haver d’esperar el retorn del PP, acompanyat de Vox, al Govern espanyol per contemplar un inevitable acostament entre republicans i socialistes provoca el desassossec d’una nova oportunitat perduda. Sobretot, si es té present el fet que la centralitat política de les classes populars catalanes passa, avui dia, per Pere Aragonès i Salvador Illa.
Sobre ells, doncs, recau la responsabilitat d'encetar temps de compromisos profunds, històrics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.