Arenas movedisses | Per Jorge Fauró Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’eterna joventut
No hi ha hagut una sola generació en la història que no injuriés l’anterior. Cada vegada que es qüestiona els joves se’ls llança el missatge que només els queda gestionar la misèria
Ha de ser molt dur per a un jove acabat d’incorporar al mercat laboral escoltar que si en l’últim trimestre s’ha generat ocupació és gràcies als mèrits del polític que està governant i no del que obté la feina. O llegir la valoració d’un membre qualsevol de l’oposició, la que sigui, en qualsevol àmbit –nacional, autonòmic, municipal–, que, per menyscabar la tasca del Govern, atribueix l’increment de llocs de treball a la conjuntura, al final de la pandèmia, a la temporada estiuenca, a la campanya de Nadal o ves a saber per què. Curiosament, mai és mèrit del jove (o del no tan jove), de les seves aptituds o del seu esforç, o de l’habilidós que un sigui tot just entrat en l’edat adulta per convèncer una empresa que és la persona idònia per a un lloc en l’organització. Sempre és el context, la circumstància, la bonança econòmica o el gol de Marcelino. En comptades ocasions s’apunta el gol a qui aconsegueix aquesta ocupació, com si a canvi de reduir l’estadística d’aturats calgués agrair, a més, haver aconseguit una feina en les condicions precàries en les quals una persona entre els 18 i els 30 accedeix al mercat laboral.
El missatge és perillós. No només s’està traslladant la idea que els que tenen l’oportunitat d’accedir al mercat no ho fan per mereixement propi, sinó que en aquesta filosofia hi ha amagada la fotesa que la nova generació és incapaç d’arribar a res sense l’aprovació de la que ara ocupa llocs de responsabilitat o de la que el treball de tota la vida li dona ja per cobrar la pensió. Ja saben, «aquesta joventut... (afegeixi’s aquí qualsevol valoració negativa)», «els joves d’hora no són com els d’abans», «en la meva època...», etcètera.
L’actual generació d’homes i dones que ja estan a prop de la jubilació acostumen a catalogar la part pel tot, de manera que agrupen en l’amplíssim i divers paraigua de la joventut el que només aspira a ser ‘influencer’, viure de Youtube o perdre’s amb major o menor freqüència entre els vapors del ‘botellon’, oblidant que hi ha desenes de milers de joves investigant en laboratoris, muntant empreses en la seva tasca d’emprenedors, iniciant-se en la carrera judicial, heretant el taxi del pare pencant 12 hores al dia o aixecant cada matí la persiana del negoci familiar. I el ‘botellon’ també. No és incompatible. Recordin els que van passar per l’EGB aquell senyor que tots vèiem a primera hora del matí a la barra d’un bar fent-se un conyac.
Notícies relacionadesNo hi ha hagut una sola generació en la història que no injuriés l’anterior. «La nostra joventut estima el luxe, està mal educada, es burla de l’autoritat i no té cap respecte per la gent gran» (dit per Sòcrates fa més de 2.400 anys). «No tinc cap esperança en l’avenir si la joventut d’avui agafa el timó demà, perquè aquesta joventut és insuportable, sense moderació, simplement terrible» (Hesíode, 700 anys abans de l’era cristiana). La joventut és la base de l’evolució. Altrament, continuaríem discutint a l’àgora. El creador de la píndola que acabi amb el càncer és avui un adolescent amb la cara plena d’acné, de la mateixa manera que el premi Nobel de medicina, un senyor suec de 67 anys, seria probablement el 1975 un jove de 20 a la generació dels quals van mirar per sobre de l’espatlla els qui aquell any ja passaven del mig segle.
Per això és tan important la inversió en educació, a les universitats, en investigació, perquè la roda no pari, perquè no aturem el cicle natural evolutiu com a societat. I és molt rellevant fer-ho d’una manera democràtica, i que amb independència de la classe social o de la procedència geogràfica, tots tinguin les mateixes possibilitats d’arribar a l’excel·lència. El mèrit d’un càrrec públic no és treure la joventut de les llistes de l’atur, sinó possibilitar un entorn laboral i econòmic que ho faci possible. Els joves no són una estadística, són el futur d’un país i d’una societat. Menysprear les noves generacions no només representa una injustícia, sinó el reconeixement implícit que vam poder fer-ho molt millor. Pel bé de la humanitat, Sòcrates es va dedicar a la filosofia, acusat i condemnat, paradoxalment, per, entre altres causes, corrompre la joventut.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
