Desperfectes | Article de Valentí Puig Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Entre míssils i drons
La precipitació d’Ucraïna recorda en part la crisi dels míssils a Cuba. El món va estar uns dies en perill. Com a prova que sense solucions definitives no va malament un arranjament, el món va respirar
Ucraïna envia drons contra bases militars en terreny rus, Rússia llança míssils contra Ucraïna i els Estats Units revelen que els llança-míssils donats a l'exèrcit ucraïnès tenien bloquejada la distància d'abast, de manera que–com és una condició permanent de Washington- no fossin usats contra Rússia fora de territori ucraïnès. La catàstrofe ucraïnesa s'accelera, amb risc màxim, entre l'espasa i la paret, encara que a vegades això precipita els acords. Tal vegada a fi de mostrar la seva irritació pels contactes bilaterals entre els Estats Units i Rússia que temptejen una treva, Zelenski ostenta la seva impaciència i va incomodant la Casa Blanca amb exigències maximalistes. També s'ha negat a designar un fiscal anticorrupció quan Ucraïna va immediatament després de Rússia als índexs de corrupció. Amb la distància d'un mapa Google, la precipitació d'Ucraïna recorda en part la crisi dels míssils a Cuba, l’any 1962. El món va viure uns dies a la corda fluixes. En prova de si no hi ha solucions definitives no va malament un adob, el món va respirar.
No és casual que després de parlar amb Joe Biden a Washington, Emmanuel Macron digui que, per acabar amb la guerra d'Ucraïna, Occident ha d’atendre les necessitats de Moscou pel que fa a la seguretat. Es tracta, és clar, de l'OTAN i del desplegament armamentístic. Josef Joffe, un analista alemany de gran sensatesa, resum la situació: “Putin no ha de guanyar però Zelenski no ha de guanyar massa”.
Entretots
Gairebé tot té precedents i a conseqüència del fiasco de la crisi de Suez en 1956 –intervenció militar britànic-franc-israelià a Egipte- aquells països europeus hagueren de racionar la gasolina uns mesos. Alemanya, molt crítica amb el tracte al col·lectiu LGTBI al Mundial de futbol, tot just ha contracta amb Qatar dos milions de tones de gas liquat a l'any. Entre la ciutadania alemanya, les sancions contra Rússia perden consistència. El ministre d'economia alemany, del partit Els Verds, disposar de capacitat energètica d'on es pugui. No és impossible que tota la Unió Europea acabi així.
Circulen travesses sobre qui serà la personalitat de l'any, segons dicti la portada del 'Time', ja no tan influent i de menys omnipresència com quan des de 1927 proclamava la fama anual. Per ara va al davant Volodimir Zelenski encara que els malintencionats proposen a Wladimir. De fet, 'Time' no valora tant la bondat del candidat, sinó la influència i per això pel seu “rànquing” ha passat Hitler, Stalin –dues vegades-, Mao i Jomeini. ¿I si enguany fos Ji XinPing, entronitzat el congrés del partit comunista xinès encara que després alterat per les protestes contra el Covid zero? L'aura de ser personalitat 'Time' de l'any dura de cada vegada menys, menys que un kleenex, ni un nano-segon. Quan diem que ha història s'accelera de manera aparatosa també convé veure que ja venia accelerada. Si l'any passat la portada va ser per a Elon Musk l’any 1982 'Time' la va dedicar a l'ordinador personal, “la màquina de l'any”. Entre Zelenski i Putin, l'adob de 'Time' seria un algoritme per estabilitzar l'ordre global.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
