Mals presagis a Ucraïna

Complerts nou mesos de la invasió d’Ucraïna, la guerra ha adquirit un nou caire al generalitzar-se els atacs russos contra infraestructures ucraïneses per tal de portar Volodímir Zelenski a la taula de negociació per acordar amb ell un cessament de les hostilitats que reculli les exigències de Vladímir Putin des de l’inici de la guerra. Alhora, la brutalitat del conflicte ha arribat a la seva màxima expressió amb les imatges de l’execució sumària de soldats russos a la regió de Lugansk –l’ONU estima que la gravació és molt probable que sigui autèntica– i les acusacions ucraïneses que l’Exèrcit invasor va habilitar espais per torturar menors i va ocultar explosius en joguines durant la seva retirada de Kherson. Preparat tot amb l’intercanvi d’acusacions de crims contra la humanitat.

El cert és que enmig del fragor de la batalla és cada vegada més imperiosa la necessitat de trobar una fórmula que permeti, si més no, trobar un espai de diàleg, encara que sigui a través d’intermediaris. Si tal cosa no és possible i l’hivern imposa la seva llei, són de témer tragèdies més grans de les conegudes fins a la data, especialment per a la població ucraïnesa, sense els recursos mínims per escalfar-se, i també per als invasors, obligats a suportar els rigors d’un territori congelat.

Si al principi de la guerra es van multiplicar les apel·lacions al dret internacional i a l’eventual resurrecció dels acords de Minsk del 2014, que havien d’atorgar una amplíssima autonomia a les províncies de Lugansk i Donetsk dins d’Ucraïna, ara s’ha imposat una nova realitat: no hi ha pau possible sense concessions per les dues parts. Aquesta és la doctrina dominant a les cancelleries europees, però no ho és a la Casa Blanca, on continua en vigor el discurs de la victòria ucraïnesa i es descarta la hipòtesi d’una resolució del conflicte sense vencedors.

La raó de la divergència de fons entre Europa i els Estats Units és el cost que la guerra està tenint per a la Unió Europa, el temor que un allargament ‘sine die’ de les hostilitats perjudiqui l’economia més del que ja ho ha fet i la por que el subministrament d’energia s’instal·li en una crisi permanent que encareixi el gas i el petroli i faci malbé la cadena de subministraments. S’hi han d’afegir les incerteses sobre el grau de seguretat a les tres centrals nuclears que controla el Govern ucraïnès i a la central gegant de Zaporíjia, en poder de l’Exèrcit rus des de les primeres setmanes de la guerra. Dit d’una altra manera: les repercussions de la guerra d’Ucraïna són una cosa immediata per als europeus que, tanmateix, es veuen obligats a afegir-se a l’estratègia general de desgast de Rússia dissenyada pels Estats Units, poc afectada per la crisi en la seva vida quotidiana.

En aquestes circumstàncies, són un mal presagi les declaracions de Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN, sobre el convenciment de l’Aliança que la guerra va per llarg, sobre la necessitat de considerar l’assignació a defensa del 2% del pressupost de cada soci com a mínim, no com un límit, i la inevitabilitat de multiplicar l’ajuda a Ucraïna. No és aquest el clima d’atenuació que Xi Jinping i Olaf Scholz van dir que perseguien en la reunió que van mantenir a Pequín fa uns dies a fi d’evitar una nova guerra freda que, de manera directa o sobrevinguda, afectaria els Estats Units, la Xina, Rússia i la Unió Europea. L’únic camí per evitar que aquesta degradació es concreti és que Rússia i Ucraïna assumeixin la realitat que alguna concessió hauran de fer per aturar la matança.