La campanya militar (75) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ucraïna a les fosques

L’estratègia russa de destruir infraestructures i deixar els ucraïnesos sense llum és no només la seva principal aposta després dels revessos soferts al camp de batalla, sinó també el reconeixement més visible del seu fracàs

3
Es llegeix en minuts
Ucraïna a les fosques

GENYA SAVILOV

Són ja més de 15 milions d’ucraïnesos els que estan malvivint a les fosques i sense aigua, mentre Kíiv reconeix que més de la meitat de les seves infraestructures crítiques estan inutilitzades. I això no és el resultat d’una catàstrofe natural o d’una distopia televisiva de les que tant proliferen avui, sinó de la deliberada intenció de Moscou d’amargar-los la vida –buscant desmoralitzar la població perquè es torni contra el seu propi govern demandant l’immediat final de la guerra– i dificultar a Volodímir Zelenski la gestió governamental d’una situació creixentment insostenible fins a obligar-lo a capitular. Per a això valen tant els atacs indiscriminats contra civils com la sistemàtica destrucció dels recursos que permeten funcionar al país.

Aquesta estratègia russa, que es concreta en el llançament d’entre 70 i 100 míssils diaris, és no només la seva principal aposta després dels revessos soferts al camp de batalla, sinó també el reconeixement més visible del seu fracàs. D’una banda, més del 75% dels míssils són destruïts per la defensa antiaèria ucraïnesa, i la resta no sembla estar causant l’efecte buscat, tot i que també és cert que queda molt hivern per endavant i el balanç no es podrà fer almenys fins a l’arribada de la primavera. D’altra banda, aquest esforç artiller no pot amagar ni que Rússia ha perdut més de la meitat del territori que havia arribat a controlar en la primera fase de la invasió, ni molt menys que avui no està en condicions de poder llançar noves ofensives terrestres amb les forces que té desplegades al terreny, comptant amb un personal mobilitzat molt escassament instruït.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Així es constata a Kherson, on les unitats ucraïneses s’atreveixen ja a emprendre una operació amfíbia a la península de Kinburn per amenaçar el flanc de les tropes russes que s’estan dedicant principalment a cavar trinxeres a la vora esquerra del riu Dniéper –cosa que dona a entendre la seva voluntat de resistir en les posicions aconseguides almenys fins a la primavera. Igualment, al Donbass, les unitats ucraïneses de primera línia s’estan acostant ja a la línia Svatove-Kreminna, mentre que els seus enemics pateixen constants pèrdues de personal i material. I pitjor fins i tot li poden anar les coses a Moscou si, abans que l’hivern obligui a paralitzar els atacs massius, Kíiv aconsegueix penetrar a la regió de Zaporíjia i arriba fins a Mariúpol, amb la intenció de tallar el corredor terrestre que permet a Rússia connectar directament amb Crimea.

No es pot imaginar en aquestes condicions que la pau tingui la més mínima possibilitat d’imposar-se a curt termini. Ucraïna insisteix als seus aliats en la necessitat i urgència de comptar amb més armes, tant per evitar la destrucció que Rússia li està causant com per poder augmentar les seves opcions de continuar recuperant terreny. Una petició que ja està començant a resultar incòmoda per als qui es mouen en el delicat equilibri de contribuir a degradar la capacitat bèl·lica de Rússia i calmar l’escenari internacional per evitar que s’aprofundeixi una crisi energètica i econòmica que perjudica les seves pròpies butxaques. Per la seva banda, Rússia tan sols sembla buscar un respir momentani per donar temps a què es trenqui la unitat occidental en contra seu i per instruir millor els acabats de mobilitzar fins al punt en el qual pugui tornar a llançar alguna ofensiva. Mentrestant, ha quedat clar que tampoc hi ha cap mediador capaç de frenar aquesta deriva bel·licista.