L’estratègia de seguretat

Captació de talent

En un entorn exigent, la competència per retenir i captar ocupació es fa encara més acusada davant altres opcions que poden resultar més atractives

Sumits en un tan innegable com qüestionable procés de rearmament, tant Espanya com la resta dels nostres aliats tendeixen a centrar el focus en els aspectes tecnològics i industrials de la defensa, en el seu afany per comptar amb unes forces armades que puguin fer front a les complexes amenaces que s’entreveuen en l’horitzó immediat (amb Rússia al capdavant). Molta menys atenció se sol prestar al component humà dels exèrcits, fins i tot elucubrant amb la idea que el desenvolupament tecnològic aplicat a la defensa aviat suposarà una inferior necessitat d’efectius humans, substituïts per armes intel·ligents i autònomes, i fins i tot hi ha qui s’atreveix a plantejar que per aquesta via s’estalviaran moltes vides, en la mesura que no serà necessari ocupar tants soldats i mariners en missions d’alt risc.

El que s’extreu tant de l’anàlisi de guerres amb un alt component tecnològic (Ucraïna, per exemple) com també de les que són més tradicionals (el Sudan, entre moltes d’altres) és que per molt temps continuarà sent fonamental comptar amb els éssers humans en totes les branques de les estructures militars. No tasn sols això, sinó que faran falta més en quantitat i, sobretot, millors en capacitació.

Notícies relacionades

Quant a la quantitat, heus aquí no només els anuncis d’increments de les plantilles militars que estan presentant molts governs europeus, sinó també els plans de tornada al servei militar obligatori que alguns estan adoptant, entenent la necessitat de complementar les limitacions numèriques de les forces professionals i d’augmentar l’escàs nombre de reservistes. Quant a la qualitat, n’hi ha prou amb prendre en consideració la notable exigència que suposa manejar sistemes d’armes cada vegada més sofisticats i actuar en contextos complexos, en els quals no és suficient acumular una massa de soldats en línia per disparar contra tot el que es mogui per davant.

Dues són les principals dificultats per aconseguir aquest doble objectiu. D’una banda, i tot i que ja fa anys que s’ha obert la porta a la participació de les dones en les forces armades i s’ha facilitat la incorporació a files a estrangers com a via preferent per fer més fàcil l’accés a la nacionalitat, resulta evident que en ple procés d’envelliment va minvant el volum de potencials candidats al reclutament (l’edat màxima per poder accedir a les forces armades és de 29 anys). D’altra banda, en un escenari sociolaboral cada vegada més exigent, la competència per retenir i captar talent es fa encara més acusada davant altres opcions que poden resultar més atractives. No només el salari, sinó també les condicions de vida i les perspectives de desenvolupament professional més enllà de la data límit de rescissió del contracte (establerta actualment en els 45 anys) són factors d’enorme importància a l’hora d’atraure els que volen desenvolupar un projecte vital i laboral. I, òbviament, les restriccions pressupostàries acaben per condicionar d’una manera poderosa el marge de maniobra.

Temes:

Intel Focus

Inicia sessió 0 Comentaris

La Generalitat calcula que ingressarà 1.700 euros més per català amb el nou model de finançament

El Govern proposa donar 21.000 milions més a les comunitats amb el nou model de finançament autonòmic