Hivern a Ucraïna

Arriba el general hivern i amb ell s’obren diverses incògnites al camp de batalla i els passadissos de la diplomàcia. A punt d’arribar als nou mesos de l’inici de la invasió d’Ucraïna, l’Exèrcit rus ha donat reiterades mostres de flaquesa –la retirada de Kherson és l’última–, amb prou feines compensada amb els atacs massius amb míssils d’aquesta setmana. Alhora, l’Exèrcit ucraïnès ha demostrat una gran capacitat de resistència per sobreposar-se al desplegament rus fins a recuperar una part important de terreny a l’est, a la franja annexionada per Rússia mitjançant referèndums il·legals. Però és indubtable que la capacitat de resposta de Volodímir Zelenski és limitada per gran que sigui l’ajuda rebuda de l’OTAN i a Vladímir Putin li urgeix un triomf per acontentar el nacionalisme rampant rus que reclama al Kremlin endurir la guerra.

El fet és que el desgast de la guerra en els dos bàndols indueix a pensar que la prolongació del conflicte pot derivar en una guerra de posicions sense canvis significatius al front a l’espera que passi l’hivern. Cosa que vol dir el mateix que dir que aquest pot ser un temps propici per buscar alguna fórmula de compromís que faci callar les armes. Els últims dies s’han donat tres fets que denoten la possibilitat d’un canvi en l’equació per resoldre: la rapidíssima admissió per l’OTAN que el míssil que va impactar en una granja de Polònia va ser disparat per Ucraïna i no per Rússia; l’entrevista a Bali de Joe Biden i Xi Jinping, que exclouen encoratjar una nova guerra freda; i l’inici de converses a Egipte entre els Estats Units i Rússia relatives al tractat START III (reducció dels arsenals estratègics). Les tres referències són una mica més que un indici.

Un quart factor s’ha de tenir en compte: el preu exorbitant que l’economia europea ha pagat fins ara a causa de la guerra d’Ucraïna. Resulta insostenible a mitjà termini la situació d’excepcionalitat que viu la UE, obligada a fer provisió de gas per garantir el subministrament hivernal a particulars i empreses, amb el consegüent encariment de la factura energètica. És igualment impensable el manteniment ‘sine die’ de programes socials destinats a pal·liar els danys d’una inflació sense fre i els que previsiblement causarà el període de recessió que s’acosta. Són, en fi, bastant pertorbadores per a la cohesió interna de la UE les objeccions posades per França a la partida de 200.000 milions d’euros disposada per Alemanya per contrarestar els efectes de la crisi en curs. Per totes aquestes raons són cada vegada més els que opinen el mateix que Emmanuel Macron va enunciar fa uns mesos: és precís que Zelenski es faci a la idea que alguna concessió haurà de fer.

Seria un gran èxit en termes de seguretat col·lectiva arribar al primer aniversari de la guerra, el 24 de febrer vinent, amb alguna forma d’alto el foc perquè això significaria que s’ha limitat el risc d’escalada. En cas contrari, seguiran els perills d’agreujament d’un conflicte fora de control a les portes de la UE, amb una repercussió que serà decisiva en la prolongació de la crisi econòmica i en l’ambigüitat de la Xina a l’hora de portar Rússia pel camí de la negociació. Aquestes i moltes altres dades són prou arguments per pensar que, si l’hivern estanca la guerra, no s’ha de perdre l’ocasió d’entaular negociacions per aturar-la, però no són pocs els que pensen als dos costats de la divisòria que encara és possible treure partit econòmic i polític de la crisi, tot i que el preu sigui aprofundir en la devastació d’Ucraïna i sumir Europa en una llarga incertesa.