Llei del ‘només sí és sí’ Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Montero, una Zelenski a la Moncloa
Volent llançar un míssil contra els abusadors i violadors, l’ha deixat anar sobre les dones, que –com els polonesos– a saber quina culpa tindrien
A Irene Montero, o Montera, o Montere, que amb una dona que diu «niñe» mai saps amb quina vocal acaba el seu nom, cal mantenir-la en el càrrec com sigui. Els catalans ens anem divertint de valent amb els polítics llacistes des de fa anys, ja era hora que la resta d’espanyols tinguessin també en el govern riures assegurats. Monteri, o com es digui avui, i els llacistes, són el mateix, ens provoquen la riallada a còpia de destrossar el país, que ja sé que riure’s d’aquestes coses fa lleig, però ja que ens han de conduir a la misèria, millor anar-hi amb alegria.
A Irene ja li van posar els seus pares el nom amb mala idea, ella el que volia era dir-se Irena, com Déu mana. Per a pal·liar aquest disgust de naixement, va decidir dedicar-se a la comèdia i fer riure arreu, si no podia ser des d’un escenari, seria des d’un consell de ministres, i a fe que no escatima esforços. Amb la llei del 'sí és sí' ha demostrat estar a l’altura de tot un Zelenski, i volent llançar un míssil contra els abusadors i violadors, l’ha deixat anar sobre les dones, que -com els polonesos- a saber quina culpa en tindrien. També com Zelenski, de seguida ha tirat la culpa del seu nyap a qualsevol menys a ella mateixa. Al nyap hi suma l’arrogància, cosa que confirma que ha begut de les fonts dels més grans de la comèdia, només en el Governet català és imaginable tal nivell de diversió. Cal evitar com sigui que les veus que reclamen la seva dimissió se surtin amb la seva, és gent amargada que vol furtar-nos els pocs bons moments de què gaudim. A l’inrevés, cal aconseguir que es proposi ara apujar els preus de l’alcohol, així aviat ens serviran gratis en tots els bars.
Fa uns dies, de resultes de la més que segura modificació del delicte de malversació, assegurava que no és el mateix agafar diners aliens per a un mateix que per a altres necessitats, amb la qual cosa obria la porta a què qualsevol pugui atracar una joieria, sempre que juri que el que ha robat era per a la seva senyora, que un és molt home i no lluirà un collaret de perles així grosses. Aquesta ministra no només no ha de dimitir, sinó que cal convertir-la en ministra vitalícia, encara que per a això hagi de promulgar ella mateixa una llei que pretengui just el contrari. Ja tirarem després les culpes al primer que passi, dient-li masclista.
Entretots
No és estrany que ni en Sabina es senti ja d’esquerres, li van dir que anés amb compte amb la nicotina i amb el Paternina, i es van oblidar d’advertir-lo contra la moralina que s’acostava. A més de dictar-nos què podem dir i què no, l’esquerra acaba de portar-nos tantes reformes penals que un no sap si convertir-se en sediciós, malversar com si s’hagués d’acabar el món o tocar-li el cul a la veïna quan coincidim a l’ascensor. Facin el favor de no posar-ho tan fàcil, que no tenim temps de tot. Per això Pedro Sánchez, a qui tots menystenien, és ara el més sol·licitat en les cimeres. Des de Macron a Biden, des de Xi Jinping a Trudeau, tots li pregunten el mateix.
-Escolti Sánchez, expliqui’m com ho fan a Espanya això de malversar diners públics i convèncer la gent que no és el mateix que robar.
-Preguntin a Monteru, o com es digui avui, que de pas els explicarà l’acudit de deixar anar violadors per a protegir millor les dones.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
