¡Elon, acaba amb tots!

Mentre Facebook s’omplia d’avemaries i de «gràcies a tots els que m’han felicitat pel meu aniversari», Twitter anava a la seva. Als internautes veterans els agradava pontificar que Facebook era una eina intel·ligent per a gent senzilla, mentre que Twitter era una xarxa senzilla per a gent intel·ligent. Bé. Entre aquells primers gurus abundaven també els xerraires. Ja ho he dit, no era allà, i no sé si l’última adquisició d’Elon Musk ja va néixer a la manera del femer d’idees en què s’ha convertit i on de tant en tant es troba algun objecte de valor o, per contra, va tenir en origen un caràcter afable d’intercanvi d’informació que no buscava exposar una imatge falsament idíl·lica de la vida, com després va passar a Instagram, on fins i tot el més rígid aparenta ser milionari. I així, entre ‘fotopits’, ‘fotopolles’, missatges d’odi, notícies falses, veritables, comptes anònims –en això s’assembla a la missatgeria primigènia d’internet–, ‘clickbaits’ i una part dels tuitaires mirant de colar missatges seriosos a risc que li neixi una colònia de trols, Twitter ha anat creixent fins als 300 milions d’usuaris i prop de 65 milions de tuits al dia. Malgrat aquests números, la xarxa de l’ocellet va tancar el passat exercici amb unes pèrdues de 221 milions de dòlars.

L’adquisició de la xarxa per 44.000 milions per part del magnat Elon Musk ha acabat agitant sobre manera el galliner i esquitxant la competència, que admet haver inflat les seves plantilles en el que sembla la primera gran punxada de la bombolla del metavers, aquell lloc intangible on habiten persones reals. Hi ha gent que fins i tot es compra una casa al metavers. Almenys, no paguen calefacció. El cas és que les grans trontollen com fitxes de dòmino. Musk ha fet fora més de 3.000 empleats; Zuckerberg es desprendrà d’11.000 treballadors de Meta, la matriu de Facebook, WhatsApp i Instagram; Amazon ha anunciat 10.000 acomiadaments; i Google i Spotify ja han insinuat la necessitat de retallades que garanteixin la seva viabilitat futura.

Notícies relacionades

Amazon planeja acomiadar 10.000 treballadors

Mark Zuckerberg, caigut a un pas de la Meta

Per afrontar la caiguda d’ingressos publicitaris, la primera idea de Musk ha sigut cobrar 8 dòlars mensuals per la verificació de compte, la qual cosa sembla una solució massa analògica per tractar-se d’un gegant digital, tot i que no pot ser censurable. La xarxa és seva i té dret a cobrar. Ara bé, mirar de treure’s comptes anònims de sobre apujant els preus no sembla propi d’una eina senzilla per a gent intel·ligent. Res que no hagi aplicat abans l’hostaleria: apujar el preu de les copes per dissuadir el públic no desitjat. Generalment, la idea aconsegueix el seu objectiu els primers mesos fins que obre un altre local al costat amb preus populars. En aquest cas, o es torna als preus d’origen o el bar acaba tancant. Per quan passa això primer, el local de la competència s’ha posat de moda. Sent Twitter, ¿qui voldria pagar perquè l’insultessin?

Si del que es tracta és d’eliminar de la xarxa els indesitjables hi ha altres mètodes diferents del cobrament. Si Facebook pot detectar un mugró i impedir-ne la publicació, Twitter ha de ser capaç de verificar els comptes d’usuaris falsos, impedir els anònims i bloquejar l’odi i l’assetjament. En definitiva, pot evitar que es cometin delictes. I si no, anem al més important de la qüestió: ¿de veritat necessitem una xarxa social així?