Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Després de la destrossa
Malgrat estar emprenyats, dolguts i cansats, necessitem exterioritzar que ho estem, necessitem l’explosió, però a través d’una ficció que es paga
Fa dos anys, mentre oscil·làvem encara entre tancaments i restriccions, un empresari de Vilanova va decidir obrir un negoci anomenat Axerum que es presentava com la primera ‘rage room’ o ‘anger room’ de la península. És a dir, un espai on poder expressar la ràbia o la ira sense conseqüències penals. Ja existien, per exemple, empreses que miraven de canalitzar l’estrès acumulat amb una proposta que inclou llançar destrals contra un mur de fusta, però fins aleshores encara no hi havia, al país, la possibilitat de tancar-se en una habitació a trencar coses. En parlava Ana Sánchez en un reportatge d’EL PERIÓDICO on es descrivia amb detall la vestimenta dels participants (casc amb visera, granota, botes militars i guants d’operari especialitzat) i les eines que utilitzaven, bàsicament barres de ferro («perquè els bats de beisbol es trenquen amb facilitat»).
Axerum encara existeix i es presenta com una «manera segura i controlada on podràs destrossar tota mena d’objectes, per foragitar la ira o simplement per diversió». Hi ha ‘packs’, segons el nivell d’excitació de cadascú, amb una àmplia varietat d’objectes per destrossar: des de plats i tasses fins a impressores i frigorífics; des de l’habitual cristalleria que esmicolaries a casa en un moment de rampell fins a televisors i torres informàtiques. En el paquet de 30 euros, el més econòmic, hi ha 23 coses petites. En el de 60 euros, hi ha 20 petites i 2 objectes grans. També es pot individualitzar la comanda, amb inclusió de mastodòntiques estructures o amb més objectes a destrossar (i més temps per fer-ho, és clar) o amb aportació de porcellanes, quadros i figuretes de vidre personals, portats de casa.
Entretots
Els comentaris dels usuaris són tots entusiastes. Deixen les neures, abandonen les inquietuds i les pressions. Les endorfines augmenten, s’allibera serotonina i tothom dorm plàcidament després de la destrossa. El particular dia de fúria és un simulacre en el qual no és necessari recollir els plats trencats ni respondre pels desperfectes ocasionats. Aquest ha de ser el secret que també ens explica com a societat. Malgrat estar emprenyats, dolguts i cansats, necessitem exterioritzar que ho estem, necessitem l’explosió, però a través d’una ficció que es paga. Potser seria massa arriscat atrevir-se a fer el mateix de veritat. El retorn plàcid a la llar després de la catarsi i de l’esclat de violència no té preu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
