Biden no guanya i Trump perd

Biden arribava a la cita electoral amb una popularitat molt baixa (40%) i això, unit a una inflació molt alta i a la tradició, que vol que el partit en el govern perdi escons en les ‘midterm’ presagiava un fort correctiu a les urnes per als demòcrates. I això no ha ocorregut perquè les pèrdues sofertes han sigut les menors almenys des del 2002 i no per mèrit de Biden, bastant invisible les últimes setmanes perquè els candidats del seu partit no creien que els afavorís aparèixer al costat d’ell en fotos i mítings, sinó perquè els candidats republicans del sector MAGA (Make America Great Again), extremistes i negacionistes imposats per Trump, han provocat por i rebuig en la ciutadania. En aquests comicis «es vota local», tot i que sembla que aquesta vegada els ciutadans han pres també en consideració la necessitat de protegir els valors que inspiren la democràcia nord-americana.

Amb el recompte de vots encara sense acabar, els republicans tenen moltes possibilitats d’aconseguir el control de la Cambra baixa (tot i que per pocs escons) i això deixarà en l’aire l’agenda legislativa del president, que necessitarà buscar suports en l’oposició moderada, que també n’hi ha, per a cada mesura que vulgui aprovar. Biden presumeix de conèixer bé el Capitoli i de ser un bon negociador i ara tindrà l’oportunitat de demostrar-ho. D’entrada hi haurà bloquejos legislatius, és possible que es paralitzi la investigació sobre el vergonyós atac al Congrés del 6 de gener o que se n’obrin d’altres sobre l’Administració Biden i la seva mateixa família, al marge del que passi al Senat, el control del qual penja d’un fil amb 49 senadors ja adjudicats als republicans, 48 als demòcrates i tres encara per decidir amb la forta possibilitat que el resultat final no es conegui fins a la segona volta de Geòrgia entre Warner (R) i Warnock (D) el 6 de desembre.

No sembla que el que ha passat hagi de tenir molta influència en la política exterior dels EUA, tot i que previsiblement hi haurà menys sensibilitat davant el gran problema de l’escalfament global. Es mantindrà la coordinació amb Europa per recolzar Ucraïna tot i que augmentaran les crítiques pel seu cost, i potser guanya terreny la idea d’animar discretament (sense arribar a pressionar) Kíiv a negociar amb Moscou per posar fi a la guerra. No es preveuen canvis en relació amb la Xina i Rússia, i hi haurà més duresa en la negociació amb l’Iran.

Més interessant és el que aquestes eleccions ens permeten elucubrar amb vista a les presidencials del 2024, els preparatius de les quals començaran ben aviat. El 2020 Biden no va ser el candidat demòcrata per mèrits propis o atractiu personal, sinó perquè els seus rivals Warren i Sanders espantaven la maquinària del partit. I en l’altre costat, Donald Trump, va lluitar contra Donald Trump i va perdre la reelecció per culpa de Donald Trump, com diu Pedro Burelli, després de quatre anys de caòtic mandat en què la qualitat de la democràcia americana i la seva imatge al món van patir com mai abans. Biden diu que es vol presentar novament el 2024, i és lògic que ho digui, però no és segur que el partit el recolzi per la seva edat i baixa popularitat en un

Notícies relacionades

Les eleccions als EUA frenen l’envit de Trump i donen un respir a Biden

Illa, malgrat Sánchez

context econòmic difícil. Si així fos s’obriria una lluita dins del Partit Demòcrata sense que de moment hi hagi candidats clars, ja que la vicepresidenta Kamala Harris està molt desdibuixada,

com ocorre tantes vegades als que ocupen aquest càrrec. I Trump, que pot anunciar aquesta setmana la seva candidatura, surt tocat d’aquesta cita electoral ja que no s’ha produït el tsunami al seu favor que pronosticava, creixen les crítiques contra ell entre els republicans i ja li ha sorgit un rival i enemic personal en Ron DeSantis, governador de Florida. N’hi haurà d’altres.