Barcelona, uns guanyen i altres perden

Barcelona havia sigut sempre una ciutat fàcil per circular, si bé és cert que les entrades i sortides, tant pel sector nord com pel sud, han tingut des de sempre les seves hores conflictives. A Barcelona, tret de punts concrets, se circulava bé. Quan se la comparava amb el trànsit de Madrid, Barcelona era la guanyadora en qüestió de mobilitat. Madrid sempre havia sigut la capital on circular era un malson: aglomeracions en hores punta, col·lapses viaris i una perillosa inadaptació al vehicle de dues rodes. Jo sempre em congratulava d’aquesta diferència a favor de Barcelona.

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

Però els temps han canviat i ara Barcelona, de mans del seu consistori, s’esforça en el que anomenen pacificació dels seus carrers. Un pla que consisteix a anar ofegant el vehicle privat per afavorir el transport públic, les bicicletes, patinets i altres velocípedes, que substitueixen la moto o el cotxe. Amb això es persegueix una menor emissió de gasos contaminants i una arborització de l’espai públic. Si un mira la web municipal, les recreacions fetes per ordinador de totes les superilles i altres intervencions municipals, té ganes que arribi el moment de la inauguració, perquè ens mostren uns espais plens de vegetació, on la gent feliç passeja i s’asseu a l’ombra de les xicrandes. Resulta molt desitjable veure com ho disfrutaran aquells que els vingui de gust passejar per la zona, però se sap molt poc del que serà d’aquells que voldran continuar circulant, per exemple, en moto. Als que vulguin fer-ho en cotxe, ja es poden oblidar de les presses i recorrin a la paciència, perquè els embussos seran constants i molt mal vistos per l’autoritat pertinent.

No tinc cap dubte que la iniciativa municipal té bones intencions, però només semblen tenir solucions per als uns i no per als altres. En qualsevol canvi sempre hi ha qui guanya i qui perd. Per cert, per als que van dient que Madrid ens supera actualment en moltes coses, alegrin-se, l’hem igualat en mobilitat, que no és poc.