Apunt
Piqué, a la seva manera
Fa temps que Piqué va perdre credibilitat, concretament la nit que va etzibar irat a Juanma Castaño, durant la seva compareixença després dels primers àudios amb Rubiales, allò de «mai m’han donat una ajuda de res, tampoc l’he demanat i no la demanaré».
Hores després ‘El Confidencial’ feia públic un altre capítol entre Rubi i Geri en el qual aquest últim demanava al president un petit favor per al seu Andorra, «si podeu evitar posar-nos en el grup dels catalans, millor».
No només això, «aquesta me l’has de fer, eh Rubi, ho has d’aconseguir, hòstia, em fa una il·lusió que t’hi cagues jugar els Jocs Olímpics», deia a Luis Rubiales suplicant-li que intercedís davant el seleccionador per anar als Jocs Olímpics de Tòquio amb Espanya. Per no haver demanat res... els dos favors (que no va aconseguir) no eren coses menors.
Escoltant la conversa entre Ibai Llanos i Piqué, va ser inevitable recordar tot l’episodi anterior.
I és una llàstima, per doble motiu, que l’última imatge d’un tipus tan gran com ha sigut Gerard en el futbol, hagi sigut assetjant Gil Manzano. ¿Quina necessitat? Hauria sigut molt més just per a ell i per a la seva carrera que l’adeu del Camp Nou, la seva imatge impol·luta d’aquell dia, hagués sigut l’última.
Però no, és Gerard Piqué i se’n va a la seva manera, muntant l’embolic.
Durant anys aquestes coses de Piqué ens van fer gràcia, a mi també, a tots, fins i tot al més fervent madridista, com quan va deixar anar el mític «amb tu va començar tot» al·ludint a la festa d’aniversari de Cristiano després de ser golejat al Calderón, o quan el a Vila-real va assenyalar Javier Tebas, o quan va parlar dels fils de la llotja del Bernabeu.
El dolent va ser saber que ell també movia els fils saudites tancant les comissions a mitges amb el president de la RFEF, i arribar a la conclusió que, en el fons, admirava allò que tant criticava.
Per això, quan explica a Ibai que ell no va ser el que va insultar Gil Manzano, sona tan creïble com quan no veia conflicte d’interessos en els seus negocis amb Rubiales.
En els últims anys el Piqué empresari va eclipsar el millor central que ha tingut el Barça i la selecció. M’afligeix la seva retirada, però molt més la deriva en la seva credibilitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
