Article d’Andreu Claret Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Yolanda Díaz a la selva de Podem

El projecte de la vicepresidenta necessita Podem tant com Podem la necessita a ella, si aspiren a millorar o, almenys, a mantenir l'anterior resultat electoral

4
Es llegeix en minuts
Yolanda Díaz a la selva de Podem

Des que va entrar a formar part del Govern, Yolanda Díaz ha sigut una de les ministres més ben valorades. En algunes enquestes, la que més. Per sobre de l’aprovat o fregant-lo, des que és vicepresidenta. Al pol oposat, les dues ministres de Podem, Ione Belarre i Irene Montero, són les que obtenen pitjor puntació. Acceptem que, en política, els sondejos no ho són tot, i per a l’esquerra de l’esquerra, encara menys. Seria absurd pensar en llistes i projectes basats únicament en una cosa tan efímera com la popularitat. Allà hi ha els exemples d’Albert Ribera i Inés Arrimadas per fugir del papanatisme demoscòpic. No es pot fer política només amb les enquestes. Però, ¿es pot fer contra elles? Sobretot quan no es tracta d’una dada puntual, sinó d’una cosa que es repeteix mes rere mes, sondeig rere sondeig, basat en els èxits de la vicepresidenta. Mentre ella suscita interès, confiança, i fins i tot il·lusió, les lideresses de Podem no aconsegueixen trencar el sostre del seu exigu univers electoral.

Per a Pablo Iglesias, tot té una explicació. Les seves dues correligionàries no aixequen el cap perquè tenen en contra les forces del mal. Des de les dretes que, efectivament, les tenen en el seu punt de mira, fins a la ‘progressia mediàtica’ que ell denuncia des d’aquest búnquer del progressisme sense adjectius que és La Base. O sigui, tenir la pitjor valoració és una virtut i tenir-la massa alta és motiu de totes les suspicàcies. Algunes d’explícites, com quan Yolanda Díaz afirma que Espanya necessita un ‘projecte de país’ i se li acudeix esmentar el que va proposar Felipe González als anys 80. No serveix de gaire que ella mai hagi defensat un projecte socialdemòcrata. N’hi ha prou que no li hagi retret a González allò de la calç viva perquè Iglesias la critiqui en totes les tertúlies on es guanya el pa. I perquè Juan Carlos Monedero i les xarxes afins a Podem insinuïn que la vicepresidenta primera està fent mèrits per assegurar-se un lloc en les candidatures del PSOE.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Si l’operació d’assetjament i demolició desencadenada contra Yolanda Díaz des que va anunciar la seva intenció de liderar una iniciativa transversal (Sumar) només tingués implicacions per a l’esquerra de l’esquerra, la cosa no tindria tanta importància. Suposaria afegir un altre episodi caïnita més als molts que atresora l’esquerra espanyola. L’últim d’ells, les andaluses, on la guerra entre faccions va facilitar les coses al PP.  El que passa és que, tal com està el pati electoral, dels resultats que obtingui l’esquerra del PSOE pot dependre que Alberto Núñez Feijóo arribi o no a la Moncloa, malgrat les seves patinades intel·lectuals i els seus complexos davant Isabel Díaz Ayuso. Dit d’una altra manera, a un any dels comicis, tot indica que, amb els escons que obtindrà l’actual majoria de la investidura, a Pedro Sánchez poden no sortir-li els números. Només si el projecte de Díaz aconseguís atraure indecisos, abstencionistes, dones i joves mileuristes que passen de votar, podria evitar-se que el PP governés Espanya de la mà de Vox. Així estan les coses. Amb enquestes o sense. N’hi ha prou amb comprovar l’escàs entusiasme suscitat per la reunió feta pels quadros de Podem aquests últims dies, per preparar les candidatures a les municipals.

Pot ser que Yolanda Díaz, sola, sigui un miratge. Tot i que era un altre projecte, des del fracàs estrepitós de Miquel Roca a les legislatives de 1986, sabem que sense implantació territorial no es poden guanyar eleccions. O sigui que el projecte de Diaz necessita, efectivament, Podem, tant com Podem la necessita a ella, si aspiren a millorar o, almenys, mantenir l'anterior resultat electoral. Si és així, ¿on és el problema? Segons Iglesias, en les polítiques. En els últims dies ha insistit que el fonamental és «allunyar-se de l’esquerra domesticada», tot i que això suposi quedar-se igual o pitjor. ¿Díaz, domesticada? Iglesias deu tenir alguna informació que el comú dels mortals no tenim per afirmar-ho. D’acord amb com la tracta la dreta, no ho sembla. I pel que diu d’ella la CEOE, tampoc. ¿I si fossin les llistes, o les quotes de poder, les que susciten ressentiment, en comptes de ser les polítiques? És més, pot ser que les polítiques siguin una cortina de fum, com fa Pablo quan encunya una teoria tan interessant com sorprenent. Per a l’esquerra, només hi ha dues forces que importen de veritat: Podem i l’independentisme català. Ell i Artur Mas. Per tant, s’entén millor l’operació destinada que no pas que Yolanda Díaz es perdi a la selva de Podem. Constitueix un destorb per fer la revolució.