Gaza trastoca la política espanyola

Se sol dir que les coses del menjar decideixen el vot, però la gent no només va a les urnes pensant en la cistella de la compra. El que passa en un món com el nostre, que ha empetitit dramàticament, té cada vegada més importància. La gent continua votant, majoritàriament, en funció de la inflació, la vivenda, la salut i la seguretat, però cada vegada hi ha més persones preocupades per coses menys tangibles, culturals o identitàries. Sobretot entre els joves, que estan vivint una autèntica crisi existencial. Molts es pregunten fins i tot si la democràcia serveix per resoldre els reptes del segle XXI. ¿És útil la democràcia per abordar la crisi climàtica? ¿Per competir amb la Xina? ¿Per afrontar els reptes de la intel·ligència artificial? No és fàcil respondre a aquestes preguntes. Davant l’angoixa que provoca la falta d’una resposta clara, apareixen els monstres. El populisme. El tot o res. Personatges atrabiliaris com Trump i Javier Milei, fenòmens com Vox i Aliança Catalana, dictadors com Vladímir Putin, el principal mentor del qual sostenia, aquesta setmana, que els trans són "drons humans manipulats per un algoritme globalista" per acabar amb la civilització occidental.

Notícies relacionades

Gaza, en l’Assemblea de l’ONU

El caníbal de Netanyahu

Davant d’aquest batibull, moltes persones, en particular molts joves, es pregunten: ¿i jo què faig en aquest món desagradable? Pot ser que ho pensin al veure l’opulenta recepció que els Windsor van oferir fa uns dies a la parella Trump, acompanyada pels bilionaris de Silicon Valley. Quin espectacle per a un regne on cinc milions de súbdits no tenen ni vivenda ni sanitat i no arriben a final de mes. Vivim en un desordre moral enorme. L’assassinat de Charlie Kirk va ser una barbaritat. Per descomptat. Però quan escolto la portaveu de la Casa Blanca que afirma que el petit terratrèmol que va patir Utah dos dies abans va ser un senyal diví del que passaria, em pregunto fins on hem arribat. Davant d’aquest panorama, ens queda Gaza. Una barbàrie que ens sacseja perquè constitueix una de les poques veritats en un univers polític on proliferen les mentides i el cinisme. Matar tot aquell que no abandoni la seva terra per fer-hi un Mar-a-Lago. No és una exageració. Ho han dit els implicats.

¿Com no ha de tenir impacte tot això en Espanya? Recordem que José María Aznar va cavar la seva tomba en les Açores. Res permet pensar, a hores d’ara, que Sánchez trobi la seva salvació en el Llevant. Si convoqués eleccions demà, s’equivocaria. Però, ¿què passaria si ho fes demà passat? Ja ho veuríem. Tot indica que Trump i Netanyahu van a totes. Retallant llibertats als Estats Units, arrasant el que queda de Gaza i destrossant Cisjordània. ¿Per què haurien d’aturar-se? Queden 400 dies per a les pròximes eleccions nord-americanes. Seran dies crucials per a la democràcia en aquest país, per a la supervivència de Palestina, la pau a Ucraïna, el futur d’Europa, i pot ser que per a la política espanyola.