Gaza trastoca la política espanyola

La gent continua votant, majoritàriament, en funció de la inflació, la vivenda, la salut i la seguretat, però cada vegada hi ha més persones preocupades per coses menys tangibles, culturals o identitàries

3
Es llegeix en minuts
Gaza trastoca la política espanyola

La política se sotmet cada vegada més a les lleis de la física quàntica. Un mateix elector pot estar en dos llocs alhora. Pot estar emprenyat amb Pedro Sánchez, pel que sigui, i alhora estar fart de la matança immisericordiosa que Israel està perpetrant a Gaza. En el seu primer estadi, es converteix en un votant potencial de la dreta. Quan no suporta veure el genocida Netanyahu sortir-se amb la seva, amb la complicitat de Donald Trump, s’acosta als postulats de l’esquerra. No parlem de la majoria de la població, però sí de suficients votants per determinar comicis. Estem davant d’electors que ahir feien seva la cançó d’Isabel Díaz-Ayuso sobre els independentistes catalans i que avui s’irriten al veure-la grapejar un equip de ciclisme creat per blanquejar la imatge de Netanyahu. Així són les coses en l’actual mercat electoral. Les majories es continuaran decidint pels vaivens de l’economia i la política, però hi haurà cada vegada més votants sensibles a les barrabassades que ens arriben de Tel-Aviv i de Washington. Ho sap Sánchez, que ha aixecat la bandera de la solidaritat amb Palestina, i ho sap Alberto Núñez-Feijóo, que comença a criticar Israel per tapar la via d’aigua que se li ha obert al Partit Popular.

Se sol dir que les coses del menjar decideixen el vot, però la gent no només va a les urnes pensant en la cistella de la compra. El que passa en un món com el nostre, que ha empetitit dramàticament, té cada vegada més importància. La gent continua votant, majoritàriament, en funció de la inflació, la vivenda, la salut i la seguretat, però cada vegada hi ha més persones preocupades per coses menys tangibles, culturals o identitàries. Sobretot entre els joves, que estan vivint una autèntica crisi existencial. Molts es pregunten fins i tot si la democràcia serveix per resoldre els reptes del segle XXI. ¿És útil la democràcia per abordar la crisi climàtica? ¿Per competir amb la Xina? ¿Per afrontar els reptes de la intel·ligència artificial? No és fàcil respondre a aquestes preguntes. Davant l’angoixa que provoca la falta d’una resposta clara, apareixen els monstres. El populisme. El tot o res. Personatges atrabiliaris com Trump i Javier Milei, fenòmens com Vox i Aliança Catalana, dictadors com Vladímir Putin, el principal mentor del qual sostenia, aquesta setmana, que els trans són "drons humans manipulats per un algoritme globalista" per acabar amb la civilització occidental.

Notícies relacionades

Davant d’aquest batibull, moltes persones, en particular molts joves, es pregunten: ¿i jo què faig en aquest món desagradable? Pot ser que ho pensin al veure l’opulenta recepció que els Windsor van oferir fa uns dies a la parella Trump, acompanyada pels bilionaris de Silicon Valley. Quin espectacle per a un regne on cinc milions de súbdits no tenen ni vivenda ni sanitat i no arriben a final de mes. Vivim en un desordre moral enorme. L’assassinat de Charlie Kirk va ser una barbaritat. Per descomptat. Però quan escolto la portaveu de la Casa Blanca que afirma que el petit terratrèmol que va patir Utah dos dies abans va ser un senyal diví del que passaria, em pregunto fins on hem arribat. Davant d’aquest panorama, ens queda Gaza. Una barbàrie que ens sacseja perquè constitueix una de les poques veritats en un univers polític on proliferen les mentides i el cinisme. Matar tot aquell que no abandoni la seva terra per fer-hi un Mar-a-Lago. No és una exageració. Ho han dit els implicats.

¿Com no ha de tenir impacte tot això en Espanya? Recordem que José María Aznar va cavar la seva tomba en les Açores. Res permet pensar, a hores d’ara, que Sánchez trobi la seva salvació en el Llevant. Si convoqués eleccions demà, s’equivocaria. Però, ¿què passaria si ho fes demà passat? Ja ho veuríem. Tot indica que Trump i Netanyahu van a totes. Retallant llibertats als Estats Units, arrasant el que queda de Gaza i destrossant Cisjordània. ¿Per què haurien d’aturar-se? Queden 400 dies per a les pròximes eleccions nord-americanes. Seran dies crucials per a la democràcia en aquest país, per a la supervivència de Palestina, la pau a Ucraïna, el futur d’Europa, i pot ser que per a la política espanyola.