El camí dels Pressupostos

El Govern va salvar aquest dijous en el Congrés el primer escull dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023 al ser rebutjades les esmenes a la totalitat que van presentar set partits. Gràcies al bloc de la investidura (ERC, PNB, EH Bildu i altres de minoritaris), Pedro Sánchez encara l’últim any de la legislatura sense l’esborrall de veure tombats els comptes a la primera votació. Més enllà del que significa per a l’estabilitat del Govern de coalició, la llum verda donada ahir a seguir tramitant els Pressupostos és important pel que representa poder encarar l’actual crisi sense haver de prorrogar els comptes del 2022. El contrari implica reajustar unes partides d’ingressos i despeses per a una situació per a la qual no van ser dissenyades, i un alentiment dels tràmits gens desitjable. Sempre és preferible governar amb els pressupostos actualitzats.

Però el camí d’aquests Pressupostos encara serà llarg, políticament i econòmicament, abans d’aprovar-los definitivament al desembre. Més que mai, ha arribat l’hora de negociar i de convèncer. El primer –aconseguir el ‘sí’ dels socis habituals per tirar endavant els comptes– sembla més fàcil que el segon –que aquestes siguin creïbles–, quan les xifres d’ingressos i despeses per al 2023 se sustenten en un quadro macroeconòmic molt més optimista del que preveuen la majoria dels organismes, inclosa la mateixa Autoritat Fiscal (Airef). Si ja és aventurat fer previsions, encara ho és més fer-ho amb l’actual inflació i crisi energètica, que depenen més de l’evolució de la guerra d’Ucraïna que del marge d’actuació dels diferents governs. Però estimar un creixement econòmic del 2,1% per a l’any vinent, com sosté el Govern, quan l’Airef el situa en l’1,5%, el Banc d’Espanya en l’1,4% i el Fons Monetari Internacional (FMI) en l’1,2%, resta versemblança a aquests Pressupostos. Espanya podria entrar en recessió tècnica aquest quart trimestre del 2022. 

Els Pressupostos del 2023 han sigut definits d’expansius per l’augment de la despesa social. Són clarament positives les accions encaminades a alleujar el pes de la crisi a les capes més febles de la població (pujada de les pensions entorn del 8,5%, bonificacions fiscals per a les rendes baixes, autònoms i pimes, gratuïtat dels abonaments de Renfe, etcètera), tot i que altres mesures tributàries, com el nou «impost de solidaritat» a les grans fortunes, poden caure en la simplificació propagandista.

El projecte de llei de Pressupostos ha de passar ara pel tràmit de les esmenes parcials. Allà és on el Govern del PSOE i Unides Podem ha de negociar (ja ha començat a fer-ho) amb els diferents grups per tirar endavant els seus comptes. L’enrenou arran de les declaracions (després matisades) de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, sobre el compromís del Govern de portar al Congrés una reforma del delicte de sedició, dona bona mostra que en aquestes negociacions entren en escena diversos factors. Esquerra, igual com el PNB, EH Bildu i altres partits, faran valer els seus vots. Entra dins del joc parlamentari. Però més enllà de l’intercanvi de cromos, seria desitjable que els diputats treballessin perquè aquests pressupostos tinguessin una base econòmica creïble perquè compleixin en la mesura possible les seves promeses.