L’Ibex 35, en xifres històriques

La revalorització de les companyies cotitzades durant el que va d’any i la treva que suposa un acord sobre aranzels amb els Estats Units que almenys permet un horitzó de certa estabilitat fan que la possibilitat d’un rècord històric, arribant per primera vegada als 16.000 punts, sigui considerada viable per part dels analistes. Molt lluny dels 5.956 punts en els quals es va enfonsar l’índex general de l’Ibex en el seu pitjor moment (2012) i dels 6.107 als quals es va precipitar per l’impacte de la covid el març del 2020.

Aquest indicador del valor en el mercat de les grans empreses espanyoles se suma a una bateria d’indicadors econòmics (creixement del PIB, de l’afiliació de la Seguretat Social i control de l’IPC) que ofereixen un panorama tranquil·litzador de l’economia espanyola. Tot i que equiparar el valor, les causes i el significat de tots ells sense cap matís potser serviria per alimentar titulars autocomplaents sobre l’estat de l’economia, però seria una simplificació excessiva. Com ho seria encara més trobar paral·lelismes entre les xifres de 2007 i de 2025.

Entre els components de l’Ibex 35 tenen un pes decisiu (un 30%), i encara més pel seu bon comportament, els resultats de les entitats financeres, amb rècords de beneficis en l’últim exercici i en el primer trimestre d’any que s’han reflectit en repartiments de dividends extremadament atractius per als inversors. I no només a causa de l’efecte de la carrera entre el BBVA i el Banc Sabadell per atraure o dissuadir els accionistes de l’entitat amb seu a Catalunya d’afegir-se a l’opa. El Banco Santander i La Caixa estan en una dinàmica de rendibilitat no menys atractiva. L’entrada de fons d’inversió a Espanya és un altre element, al marge de la solidesa dels resultats empresarials, que explica la revalorització borsària. La solidesa del sector financer espanyol de fa 18 anys no té res a veure amb la situació de la banca espanyola, atrapada en una bombolla creditícia i a punt de ser arrossegada per l’enfonsament de les grans promotores immobiliàries. Tot i que el pes del sector immobiliari i de la construcció continuï sent rellevant en el selectiu de 2025, l’estructura, el nivell d’endeutament i els resultats dels grups amb cartera immobiliària (en plena alça del preu de la vivienda) no són en absolut un risc sistèmic com ho van ser llavors. Si utilitzem la valoració i composició de l’Ibex 35 com a diagnòstic del teixit empresarial espanyol i el contemplem en paral·lel al que ha passat en altres mercats de valors, trobarem un creixement notablement més robust que en altres borses europees; també un pes del sector tecnològic i innovador molt menor al d’altres economies dinàmiques i sense la irrupció de nous valors davant les fallides i escasses sortides a borsa dels tres últims anys.

No apareixen encara en l’horitzó motius per esperar una inflexió, però tampoc una escalada sense sostre. La mateixa dinàmica del mercat fa esperable pauses quan es consideri que la relació entre cotització i valor de les empreses cotitzades ho faci recomanable.