La gola i les mongetes

Per entrar en aquest festival de l’excés cal passar abans per una espècie de galeries semidesertes amb olor de clor (hi ha un complex esportiu al costat) en un barri molt discret als afores de la ciutat. A l’entrar-hi, t’adones que tot és un colossal decorat, una ficció gastronòmica en la qual et deixes portar per un desig incontrolat de gola i una immersió en els plaers de la carn, els del menjar i la beguda, per descomptat. De fet, a Les Grands Buffets tot és escenografia. A l’interior, amb aquest recarregat estil tan francès (sumptuositat i llums enormes que pengen del sostre); a l’exterior un jardí fals, amb falsa gespa i fonts que brollen ininterrompudament i que ocupa l’espai d’una terrassa convencional i amorfa. Aquesta «locomotora econòmica», com l’ha anomenat Xavier Febrés, crea la il·lusió d’un menjar fastuós. La tornada amb tren (recomanable) serveix per digerir i dormir. Per rememorar aquest luxe a l’abast que posa a prova la pròpia capacitat de contenció digestiva i emocional. I acabes desitjant tornar a les quotidianes mongetes bullides, amb un raig d’oli d’oliva.