Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Shakira i els clàssics
La cantant no s’ha fixat que el secret és deixar-se anar, fer cas dels «sentiments poderosos» al cap d’un temps, en la «tranquil·litat» de qui ha mesurat les forces centrípetes de la tristesa i és capaç, no de no naufragar en el present, sinó d’emergir al cap dels dies
La poesia amorosa té almenys tres vessants. La voluntat explícita d’aconseguir els favors de la persona estimada; la constatació en present de l’amor apassionat cap a aquesta persona, en què s’inclouen les virtuts magnífiques que l’envolten i el desig de consolidar la relació, i l’evidència del desamor, que deriva en dues opcions contraposades: el retorn als moments feliços que s’han esvaït definitivament o el rebuig sistemàtic de tot el que va ser significatiu en la relació amorosa, un rebuig que fins i tot ens aboca al menyspreu o a l’insult. I, al mig, una solució intermèdia, que és la que va formular Catul: «Odio et amo. Quare id faciam, fortasse requiris. / Nescio, set fieri sentio et excrucior». És a dir: Odiem i estimem alhora, i no sabem per què, però és així i això ens tortura.
No estic segur que Shakira hagi estudiat els clàssics llatins. Les seves rimes són una mica més superficials i pàmfiles («tú en lo tuyo y haciendo lo mismo, siempre buscando protagonismo»), tot i que, potser sense saber-ho, reconstrueix els versos d’abans quan canta, en ‘Melancolía’, que «este amor no ha muerto, pero está delirando ya». Amor i odi.
Entretots
És més probable que conegui les famoses ‘Balades líriques’ de William Wordsworth, el poeta romàntic anglès. En el prefaci de la segona edició (1800), va definir què havia de ser la poesia. Va dir que «és el desbordament espontani de sentiments poderosos» i després va afegir: «Té origen en l’emoció evocada en la tranquil·litat». Shakira es va quedar amb la primera part de la reflexió. El que ens aclapara, ens fa esclatar, ens fa estar exultants o ens enfonsa és la matèria primera de la poesia. El desamor, per exemple. L’abandonament, la pèrdua de la persona estimada. Shakira no s’ha fixat que el secret és deixar-se anar, fer cas dels «sentiments poderosos» al cap d’un temps, en la «tranquil·litat» de qui ha mesurat les forces centrípetes de la tristesa i és capaç, no de no naufragar en el present, sinó d’emergir al cap dels dies.
Ara que es passa tota la jornada component cançons sobre la ruptura amb Piqué, seria bo que algú li recomanés els consells d’Ovidi en els ‘Remedia amoris’. El poeta diu que no és necessari entrar en detalls de l’abandonament i que és millor intentar no parlar de les relacions amb l’exparella. Ovidi també aconsella evitar certs tipus de menjar i no abusar de l’alcohol, però aquest és un assumpte íntim de Shakira que, com tots els altres, ni em va ni em ve.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
