Sí, Barcelona està molt viva

Uns dies abans d’aquesta eclosió internacional, la ciutat va viure en un altre àmbit una explosió ciutadana sense precedents en la Biennal del Pensament, un esdeveniment organitzat esplèndidament pel CCCB i que ha consolidat Barcelona com una de les capitals del pensament i les conferències a l’aire lliure. Estrelles internacionals com Yuval Noah Harari, Svetlana Aleksiévitx, Carolin Emcke i Carla Simón van exposar les seves idees davant un públic entregat, que van desbordar l’aforament, i que van convertir amb el seu entusiasme filòsofs, escriptors o pensadors de primer nivell gairebé en estrelles de rock: cues de més de dues hores per accedir als recintes i en alguns casos centenars de persones en un sol espai només per escoltar i veure en directe el talent que vol canviar el món amb les seves idees.

Notícies relacionades

Ada Colau reivindica el compromís de Barcelona amb la creació de llocs de treball verds

El model Superilla Barcelona s’expandeix a la Cimera Mundial d’Alcaldes C40

Potser no és casualitat que en pocs dies de diferència, Barcelona hagi pogut exhibir la seva reputació internacional i alhora la seva força ciutadana en dos àmbits no tan diferents com els de l’ecologia i la cultura. Davant aquest èxit rotund, contrasta el silenci eixordador de l’oposició i dels seus altaveus, tan proclius a parlar-nos de la decadència de Barcelona quan els convé però tan muts quan cal fer-se ressò de les coses bones que passen a la ciutat. És curiós com els que corren a ensenyar-nos fotos de rates, contenidors bolcats, cotxes en un embús, atracaments violents i tota mena d’imatges apocalíptiques, res volen saber del reconeixement internacional a la mobilitat de Barcelona i res diuen de les desenes de milers de ciutadans que omplen les places per escoltar els intel·lectuals com qui va a un concert de Bruce Springsteen. I als que sempre posen el Madrid d’Ayuso com a exemple per debilitar Barcelona –o més ben dit, el seu govern– tampoc expliquen que en la Cimera del C40 que ha catapultat les polítiques mediambientals de la ciutat, l’alcalde Almeida ni tan sols hi ha anat, potser perquè no tenia res a explicar: això sí que és potser un símptoma de decadència. Cert, obviar que Barcelona és una ciutat prou complexa i que té problemes greus és d’il·lusos, però ocultar sistemàticament els seus èxits és de primer de manipulació electoral. Hi ha qui prefereix disparar-se trets al peu abans de reconèixer res al seu adversari polític.

Alguns no deixarem d’estar orgullosos de viure aquí per molt que alguns, només perquè no controlen el seu govern, ens vulguin vendre, fins que manin els seus, que Barcelona és un infern. En pocs dies, Barcelona ha demostrat que és una ciutat que vol respirar i pensar, és a dir, que està molt viva. ‘Al loro, que no estamos tan mal’.