Tribuna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Inacció davant la crisi climàtica: la rebel·lió dels científics

No actuar en el present no és una irresponsabilitat i una inconsciència, és una maldat intrínseca

3
Es llegeix en minuts
Inacció davant la crisi climàtica: la rebel·lió dels científics

En aquest temps de reialme viral, on qualsevol imatge al TikTok influeix més que una notícia en ‘prime time’, no resulta forassenyat imaginar els científics convertits en activistes d’impacte. La imatge pertorbadora i viralitzada per les xarxes és a hores d'ara més poderosa que milers de documents o de rodes de premsa. Això mateix deu pensar el centenar de científics, climatòlegs, ecòlegs i acadèmics de 12 països que integren la Scientist Rebellion, l’organització que acaba d’anunciar un seguit d’accions de desobediència civil no violenta a Alemanya contra el canvi climàtic.

Aquestes accions s’afegeixen a d’altres prèvies, com la protesta, el maig passat, d’encadenar-se a l’edifici de JPMorgan a Los Angeles, a manera de denúncia pel finançament dels combustibles fòssils per part del banc. O l’acció de llançar pintura vermella a les portes del Congrés dels Diputats, l’abril passat. Ara han escollit Alemanya, on, sota el lema ‘Unite-Against-Climate-Failure’, actuaran en coalició amb d'altres organitzacions de denúncia, com Last Generation, Debt for Climate i End Fossil Occupy, el grup que s’ha fet mundialment famós perllançar un pot de sopa de tomàquet contra ‘Els gira-sols’ de Van Gogh. El motiu de fer-ho a Alemanya és perquè es tracta d’una economia forta que es beneficia de la crema massiva de combustibles fòssils i de l’explotació de recursos, però «fracassa en la consecució dels objectius climàtics i la protecció de la biodiversitat».

«Volem que Alemanya reconegui que és impossible mantenir la meta de frenar l’augment d’un 1,5º aquest segle», assegura un dels organitzadors, el científic de la NASA Peter Kalmus, amb la convicció que reconèixer el fracàs és la manera de començar a actuar. Convençuts que l’Acord de París està en fallida, que els estats no assumeixen la gravetat de la situació i que els milers d’informes que demostren el canvi climàtic no serveixen per a res, han decidit passar a l’acció. A partir de diumenge, doncs, els científics deixaran la bata blanca i ocuparan el carrer.

La situació

Notícies relacionades

Certament, els indicadors són tan alarmants que fins i tot han convençut el cosí de Rajoy, aquell que sabia que no hi havia canvi climàtic: la població del planeta arribarà el 2023 als 8.000 milions de persones; la meitat de la població (incloent-hi el nostre país) és en zona altament vulnerable a les conseqüències de l’escalfament; en menys de 30 anys la temperatura mitjana de la superfície de la terra ha augmentat en 1,1º; les capes de gel a Grenlàndia i l’Antàrtida han disminuït en massa i els pols han passat de perdre 81.000 milions de tones de gel per any a perdre’n 500.000 milions; les glaceres s’estan retirant, mentre disminueix la capa de neu a tot el món; les sequeres augmenten de forma exponencial; l’anticicló de les Açores, responsable del clima a Europa, té cada vegada un capteniment més erràtic i violent; i, en definitiva, tots podem notar com s’allarguen les estacions, augmenten els fenòmens meteorològics extrems i la calor es dispara. Si parlem en termes de biodiversitat, la massacre d’animals de tota condició que diàriament extingim agreuja encara més l’agonia del planeta i ratifica la idea que l’únic ésser viu que actua igual que l’ésser humà és el virus: procreem sense mesura, matem les altres vides, contaminem tot l’entorn i podem suïcidar-nos, matant el cos que ens acull...

En aquest punt, la crida dels científics és un crit desesperat. ¿L’escoltarem? La pregunta no és retòrica, perquè l’escull més important és que no estem disposats a canviar de model de vida. Per exemple, ¿deixarem de ser uns obsessos de la carn, acceptant l’existència de macrogranges que, a part del sofriment animal, ho contaminen tot? ¿O deixarem d’utilitzar el cotxe tothora, o l’avió, o...? El model de vida del present té un cost tan elevat per al futur que ens hauria d’exigir compromís i urgència. Però res no passa, encara que ho sabem, ho llegim als informes, ho notem en la calor que patim, ho veiem a les imatges del desglaç i, tanmateix, sembla que no ens concerneix, convertits en gallines decapitades que continuem fent voltes per terra sense saber que ja no tenim cap. No actuar en el present no és una irresponsabilitat i una inconsciència, és una maldat intrínseca. Una maldat letal.