Soroll pneumàtic

Sempre he imaginat la casa com un cos, mai el cos com una casa, però al sentir aquesta dona penso en el meu propi cos com una vivenda ambulant, com una autocaravana que a pocs metres inclou la cuina i la dutxa i el dormitori i la sala d'estar. En a penes uns centímetres quadrats, tenim els ronyons i el fetge i el pàncrees, tot l’espai més ben aprofitat que en una furgoneta reconvertida en domicili. Disposem d’un sistema calefactor i un sistema de reg sanguini i unes baixants per les quals expulsem els detritus procedents de la combustió de les cèl·lules. Això i més pel que es refereix al físic, al que podem tocar. Posseïm també dos ulls com dues claraboies i una boca de doble fulla, de dues portes, diríem, per les quals es ventila l’interior. Parlem del que és físic, molt físic, molt orgànic, com dèiem fa unes línies.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Ah, però també hi ha la ment, de difícil localització, habitada pel fantasma del jo i pel fantasma dels altres. El fantasma del ‘jo’ és una espècie d’homuncle responsable de la meva subjectivitat. Soc un subjecte, pateixo com a subjecte, me n’alegro com a subjecte, entro i surto com a subjecte, com jo, com jo mateix. Els altres que m’habiten són innombrables, des dels pares morts i els germans morts i els amics o veïns vius fins als herois i antiherois ficticis de les novel·les que he llegit. Cada un ocupa el seu espai com ocupen el seu espai els urèters o la vesícula. Van i venen, em ballen al cap, em fan feliç i em turmenten. Organitzen festes quan intento dormir i, si pujo al meu cap per cridar-los l’atenció, diuen que truqui a la policia.

Jo soc, en certa manera, tots ells també, perquè no és estrany que m’alieni, que em converteixi en un alien, en un altre, això és el que em passa a bord d’aquesta casa ambulant que anomenem cos. «Estic de metges fins al capdamunt», exclama ara la dona del metro, davant de la porta del vagó que s’obre amb un soroll pneumàtic.