El Mal és una mirada

El Festival d’Arts Escèniques Temporada Alta ha començat aquest cap de setmana amb dues estrenes d’impacte. Aquesta és la paraula, «que causa una emoció intensa». I els dos muntatges, entorn d’una mateixa reflexió: la presència del Mal. Un Dolent (i ho escric en majúscules perquè es converteix en categoria més enllà de l’anècdota que ens el mostra amb un detall escabrós) que és fruit de la concatenació circumstancial (una sèrie de mentides que acaben en tragèdia absoluta) o d’una voluntat sobirana que tendeix a «transcendir el temps i l’espai, i accedeix al sagrat», com va escriure George Bataille a partir de la història de Gilles de Rais, el noble francès del segle XV que va torturar i va assassinar més de 200 nens en un continuat i persistent desenfrenament de l’horror. És un dels episodis de ‘Caridad’, de Angélica Liddell, la iconoclasta artista que juga amb els límits morals i que empeny l’espectador cap a una espècie de catarsi o cap al rebuig integral. Els «jocs tràgics» de qui va ser lloctinent de Juana de Arco es converteixen, en escena, en el que també va escriure Bataille quan va analitzar des de la filosofia la «tragèdia» de Gilles de Rais: «El crim és un ritu, una funció teatral».

Notícies relacionades

‘Caridad’: transgressió en els límits de l’art

10 obres per disfrutar al Temporada Alta

Som davant el Mal absolut, sense objectius materials, només el d’accedir a «la sobirania de Déu». I som també davant un Dolent accidental (i no menys pertorbador), producte al final de la fugida cap endavant d’un individu que va començar amb una mentida petita i que va fonamentar tota la seva existència en l’engany. És el cas real que va novel·lar Emmanuel Carrère a ‘L’adversari’, la història de Jean-Claude Romand, un home que mata tota la seva família (el 1993, a França) una vegada es descobreixen les trampes que va arribar a conjuminar per convertir la seva vida en una ficció sense mesura. Els espectadors d’aquest teatre verídic i a la fi trampós pensaven observar-se la realitat mentre ell construïa aquest escenari increïble de successives construccions i destruccions.

Julio Manrique, director i adaptador de l’obra, juntament amb Marc Artigau i Cristina Genebat, ha obert «una finestra a l’infern». Al març es podrà veure al Romea i valdrà la pena anar a veure-la per constatar l’exhibició de Pere Arquillué i Carles Martínez. Quan li van preguntar com retratava tan fidelment l’assassí, Martínez va contestar: «Li he copiat la mirada». Potser és això el que ens confon i ens desarma. El Mal és una mirada.