BARRACA I TANGANA Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Que torni Messi
Ningú vol que el seu fill creixi pensant que està en mans d’un fanàtic, però si ets del Barça tampoc és qüestió de pagar alegrement la manutenció d’un noi que se’n va al llit cantussejant «‘Hala Madrid y nada más’», o que balla com Vinícius mentre es posa el pijama.
Si penseu que esteu tenint un mal dia, penseu en el meu amic Ripo, que va anomenar Leo el seu fill en honor a Leo Messi i el seu fill se li ha fet del Madrid ara, el súmmum dels súmmums per a algú del Barcelona. El Ripo és per descomptat un dels que recolzen una hipotètica tornada de Messi al Barça i podria encapçalar fins i tot un reivindicatiu moviment generacional: el dels pares culers que veuen com els seus fills els demanen la samarreta blanca de Benzema després de l’última Copa d’Europa i necessiten un truc de màgia de manera desesperada. Recuperar tots aquests nens que coquetegen amb les males influències –pensa el Ripo– seria l’últim gran servei de Messi per al Barcelona.
L’assumpte no és senzill. Ningú vol que el seu fill creixi pensant que està en mans d’un fanàtic, però si ets del Barça tampoc és qüestió de pagar alegrement la manutenció d’un noi que se’n va al llit cantussejant «‘Hala Madrid y nada más’», o que balla com Vinícius mentre es posa el pijama. Un altre amic, el Meliá, ha ideat un recurs audaç agafat a la nostàlgia: ensenya al seu fill a YouTube vídeos del Barça de Guardiola amb l’esperança de redreçar-lo a temps perquè observa que creix en similars circumstàncies, passant del Barcelona. De fet, com a mal menor i mesura d’acostament, l’any passat li va comprar la samarreta de Messi del PSG. Almenys així s’està acostumant a la mateixa tonalitat cromàtica.
Notícies relacionades
A la majoria dels meus amics del Barça els agradaria que els seus fills petits veiessin Messi jugar al club blaugrana, simplement per poder compartir un record feliç en primera persona. És una cosa bonica, sens dubte i sobre el paper, però el problema és que de vegades això no funciona. El problema és que de vegades la segona oportunitat surt malament, i si surt malament s’embruta el record i també l’aquí i l’ara. A l’estiu vaig ensenyar al meu fill uns ‘tazos’ que van aparèixer per casa. Li vaig dir que era divertidíssim jugar als ‘tazos’, li vaig explicar el funcionament i ho vam provar. Al cap de dos minuts, el meu fill em va mirar amb cara de tremend fàstic i va preguntar si podíem jugar a alguna altra cosa. Aquestes coses passen, ho sabem tots, i la tornada de Messi té aquest perill en contra. A favor probablement té una altra llança: a diferència dels ‘tazos’, Messi no és una moda.
Sigui com sigui, per si no és capaç de mantenir la il·lusió amb el present, el Barça ja ha fabricat un altre anhel d’altura per a la temporada vinent. Mentrestant, aquesta setmana, després de l’inexplicable no penal de Milan i la derrota contra l’Inter a Champions, Xavi va mostrar en els mitjans la seva indignació amb el col·legiat. No van trigar a recordar a l’entrenador del Barcelona que fa menys d’un any, després d’un altre d’inexplicable no penal de Piqué a Vila-real i la victòria culer a la Ceràmica, va dir que no parlaria mai dels àrbitres. Jo què sé: queda lleig i és una errada, però no seré jo qui l’hi retregui amb aire sever. No seré jo qui demani coherència ni a Xavi ni a ningú. Jo, que cada nit em prometo a mi mateix que no m’aixecaré del llit per clavar mossegades a un tronxo de fuet, i després allà soc, sempre puntual i famolenc, assegut a la cuina a les fosques, assaborint en silenci aquesta menja ancestral de matinada. Xavi, no passa res.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
